No sé si ho han notat, però per poc atents que estiguin a les anàlisis i les previsions fetes per qualsevol organisme internacional i algun d'espanyol com ara el Banc d'Espanya sobre la situació real de l'economia espanyola i les recomanacions que ens fan de les reformes imprescindibles que hem de fer per afrontar la crisi, en totes es desprèn una preocupació important, per no dir alarmant. Els preocupa el deteriorament constant de l'economia i els preocupa la manca d'iniciatives i de reformes. En canvi, també ho hauran notat que des del govern, molt sovint, la reacció és de crítica severa cap a aquests organismes, institucions i persones, dient-los simplement que s'equivoquen, mentre mostren un optimisme patològic.

La primera vegada que van començar a veure una mica les orelles al llop va ser quan els mercats internacionals ens van posar al mateix sac de Grècia i la desconfiança va aflorar. En aquell moment, de pressa i corrent, van fer un pla de reducció del dèficit i, a corre-cuita, el van enviar a Brussel·les, dient i escrivint, entre altres coses, allò de la jubilació als 67 anys, que dos dies després anul·laven. I aquí van dir que faríem un pacte d'Estat per sortir de la crisi, amb totes les forces polítiques, si pot ser, i amb els agents socials i econòmics.

De moment Brussel·les els ha dit que les previsions del pla per reduir el dèficit que van rebre són inconsistents i poc creïbles. És a dir, ha durat dues setmanes. I ara tornen a fer-ne un de nou. L'esperança és que la UE, després d'haver-se sentit enganyada per Grècia, es malfia i es mira molt millor els papers i els números i és molt més exigent i ara ens hi haurem de mirar més, tant en la consistència del pla com en el seu compliment. Ara s'ho miren i s'ho estudien. El pacte que aquests dies s'està intentant fer amb tots els grups parlamentaris i els agents socials, per fer un paquet de reformes, no té cap possibilitat d'èxit. Sí que és previsible que en surti un compromís, i una foto, sobretot una foto, però res més. Imaginin vostès que estem davant d'un gran edifici tot en flames; si volem atacar el foc, estarem tots d'acord que o hi posem tots els mitjans necessaris o no l'apagarem. Si només hi enviem un camió de bombers per apagar-lo, pot ser una bona foto, però un escarni a la intel·ligència de tots nosaltres si ells pretenen fer-nos creure que això és un primer pas en la bona direcció.

Doncs això és el que previsiblement passarà amb els pactes econòmics. Lamentablement tenim massa prop les eleccions i ara als partits polítics els preocupa més no assumir els costos polítics de reformes impopulars que no pas la greu crisi econòmica. El que no podem descartar és que torni un altre pànic en els mercats financers i hàgim de demanar ajut. Si això passés, no tinc cap dubte que des de fora i per força ens obligarien a fer totes les reformes que des de fa molt de temps ens estan dient que hem de fer. Tot i que l'economia i la importància econòmica de l'Estat espanyol i de Grècia no es poden comparar, seria prudent prendre aquest país com a exemple a no imitar. De fet, malgrat que s'esforcin, el que segur que no podran evitar és el que és inevitable. I l'inevitable són les reformes profundes que anem ajornant. La seva sostenibilitat no és sostenible.