El periodisme, a escala mundial, no passa segurament pel seu millor moment, però és sens dubte un dels gremis més autocrítics. Sí, els periodistes estem parlant dia sí dia també de com està de malament la nostra professió, de la necessitat de tenir capacitat analítica i crítica, de la necessitat de buscar notícies i no esperar asseguts que ens les portin els gabinets de premsa, de treballar amb independència dels poders públics i els interessos privats... La professió periodística fa autocrítica perquè no s'acaba d'agradar. Hi ha dos exemples que m'han fet portar-los aquí aquestes reflexions. El primer és la crítica i els insults que ha rebut Mònica Terribas per la seva entrevista al president de la Generalitat. Ja sé que se n'ha parlat molt i que es pot estar més o menys d'acord amb el seu estil, però la meva opinió és que la seva manera d'exercir la professió és molt saludable. El que preocupa és la qüestió de fons. Que tots els polítics voldrien, volen, que només es parli bé d'ells, que se'ls faci propaganda. Prefereixen l'adulació que la crítica, fins i tot la més honesta. És per això que els departaments de premsa i els assessors de comunicació ho inunden tot. Cap càrrec, departament, empresa o organització no és res sense un gabinet de comunicació. Els periodistes són des de fa temps a totes dues bandes. I ara els protagonistes de les notícies també són els productors de les notícies i les subministren als periodistes dels mitjans en rodes de premsa i comunicats. Els mateixos partits polítics produeixen les imatges dels seus mítings o campanyes i ho subministren als mitjans degudament triat i remenat. L'autocrítica de la professió pretén trencar aquesta dinàmica, però no és fàcil. El segon cas és fatal. Quan un govern subministra als mitjans un vídeo i fotos per localitzar etarres i tots els mitjans les publiquen i ningú tan sols els qualifica de presumptes i després se sap que són bombers catalans de vacances, tot és encara més difícil. El periodisme no passa pel seu millor moment i ho sabem, però si ni tan sols tenim activats els mecanismes d'autodefensa, de poc serveix que la culpa sigui dels altres.