Segons els estudis d'audiència, l'entrevista de dilluns passat emesa per TV3, entre la directora de la televisió, Mònica Terribas, i el president de la Generalitat, José Montilla, la van seguir una mitjana de 641.000 espectadors (19,5 de quota de pantalla). Durant tota la setmana s'ha parlat sobre aquesta entrevista, però no sobre els continguts (les respostes de l'entrevistat), sinó sobre l'estil (les preguntes de l'entrevistadora). Els elogis a favor i els retrets en contra de Terribas han anat des del màxim reconeixement professional fins a l'insult personal. Del que va dir Montilla, no n'ha quedat res o gairebé res en les anàlisis posteriors.

Què està passant que, quan dues de les institucions més potents del país (la Generalitat i TV3) s'uneixen en la missió comuna de programar una entrevista al màxim nivell (amb el President i la directora), en horari de màxima audiència, per parlar sobre una matèria que ha afectat centenars de milers de ciutadans (la nevada i l'apagada), el resultat té més a veure amb la forma que amb el fons de l'entrevista?

Podríem dir que la cultura televisiva del país s'està perdent (si no s'ha perdut del tot), com a conseqüència de l'hegemonia de l'estupidesa que propaga el model televisiu mateix. Montilla i Terribas es poden asseure un dilluns al vespre, cara a cara, en un plató solemne consensuat pels serveis informatius (de TV3) i pels serveis de protocol (de Presidència), però en l'imaginari de l'espectador Montilla és un personatge de gag «Visc(a) Catalunya» al qual se li suposa un discurs intel·lectualment i dialècticament buit, i Terribas és una caricatura de la dona policia (de la secreta) interrogant els presumptes delinqüents que centren l'atenció informativa «Per què? Per què? Per què?». En el decurs de l'entrevista, quants espectadors havien discernit entre les dues persones entrevistades excepcionalment i els dos personatges parodiats ordinàriament?

La nova cultura televisiva (i radiofònica), saturada d'imitacions i lliurada a l'imperi de l'edició compulsiva dels talls de veu o d'imatge, ha anul·lat la capacitat de prestar atenció a una hora d'arguments? Després han arribat les noves tecnologies, que s'han convertit en la gran amenaça dels mitjans de masses convencionals. El gran debat sobre l'entrevista Montilla-Terribas s'ha viscut en les xarxes socials i en els formats electrònics dels mass media, i en aquest àmbit telemàtic i virtual es fa difícil, ara per ara, comptabilitzar les audiències amb precisió.