La compra a supermercats, hipermercats, cadenes de descompte... s'ha convertit en una activitat quotidiana, però poques vegades ens preguntem quina influència té aquest model de distribució a l'hora de determinar què comprem, a quin preu paguem els productes, com consumim. Si analitzem algunes xifres, observem com la distribució d'aliments cada cop està concentrada en menys mans. A l'Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució d'allò que mengem, i aquesta tendència va a més. És el que s'ha vingut a anomenar la teoria del rellotge de sorra o de l'embut. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem uns tres milions de productors i a l'altre, 160 milions de consumidors; entremig, 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al súper. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mitjà entre el preu en origen d'un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l'1% de la població activa treballa de pagès/a.

Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercats s'han anat imposant, el comerç tradicional s'ha vist obligat a tancar les portes. Si a l'Estat espanyol l'any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 en quedaven 25 mil. En l'àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l'estrès, l'esgotament, etcètera.

Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de màrqueting empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant dotar-se d'una imatge equitativa i solidària. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l'antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l'agroecologia o el consum responsable. La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del nord i una creixent classe mitjana al sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El sense fronteres arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.