La consulta sobre la reforma, o no, de l'avinguda Diagonal de Barcelona ja està en marxa. Remarco o no, perquè a mi el que em té intrigat és per què aquells que han criticat fins a l'extenuació el cost d'organitzar el referèndum són els que han forçat que s'inclogui l'opció C que planteja deixar l'avinguda tal com està. Ja posats a fer, si l'Ajuntament ha decidit gastar-se els calés, el que de veritat no té cap sentit és que després de gastats no hagi servit per triar cap opció: ni rambla ni bulevard. Seguint la lògica dels detractors de la consulta, si guanya la C sí que serà llençar els diners, suposo. També crida l'atenció allò que es diu que en època de crisi cal destinar els diners a altres coses. Les empreses constructores i les de tramvies i els seus treballadors, què deuen pensar? Després hi ha aquells que s'han lliurat fervorosament a la consulta però que, en canvi, no volen ni sentir a parlar de les altres consultes. El principal argument per gastar-se una milionada en la campanya de la Diagonal és que és bo que la gent participi i sigui consultada. Però això no serveix per a les consultes per la independència. Diuen que són coses diferents. Potser sí, però participació i democràcia és participació i democràcia. De tota manera, no hi entraré a fons. Sí, però, em permeto fer una recomanació. Quan tens un col·lectiu que ja ha recollit mig milió de vots a mig Catalunya en tres dies i té un sistema de validació informàtica impecable, i tu necessites una setmana per fer-ho a Barcelona, un munt de calés de campanya i organització i a sobre se't penja el sistema el primer dia, potser no cal que donis suport a les consultes per la independència però sí que en fitxis els organitzadors. Ens resultaria a tots plegats més rendible.