Aquest cap de setmana, del 4 al 6 de juny, al Palau de Fires de Girona, se celebra la FiraMerCAT, una exposició de productes comercials etiquetats en català. Un dels objectius principals d'aquesta important fira és conscienciar empreses, clients i institucions perquè es mostrin sensibles a l'ús de la nostra llengua en l'àmbit comercial. Al portal web d'aquest esdeveniment (www.detotcat.cat) s'apunta que «estudis sociolingüístics realitzats darrerament demostren que hi ha un interès creixent d'una part important de la ciutadania per conèixer les empreses sensibles a l'ús de la llengua catalana». És clar que també es podria fer una consideració més pessimista i pensar que si després de 30 anys de democràcia encara no hem avançat en l'imperatiu d'introduir el català en el camp comercial, en aquesta matèria ja ens trobem en plena fase crepuscular. Els defensors de les llibertats individuals i nacionals (això que les ments amb un ADN totalitari esbandeixen de manera simple amb l'acusació de nacionalisme) hem après a conjugar molt bé el verb conscienciar, un verb molt lloable, però que a contrarellotge i sense anar acompanyat de mesures de caire legal i polític pot acabar essent l'última exhalació del resistencialisme. Fires com aquestes són vitals per a la difusió d'energies. Però no s'ha d'oblidar que qualsevol capítol de llibertat d'aquest país també passa per reconèixer legalment els drets lingüístics dels catalanoparlants. I això no succeeix. Les meves filles no han pogut triar la Wii en la seva llengua. El meu ordinador Mac es nega a parlar català amb una purulència esfereïdora. «El idioma no importa», em diu un jove venedor del MediaMarkt de Girona sorprès que li demani un GPS amb veu en català.