L'Ajuntament de Girona, en això dels carrils bici –amb be alta–, no hi ha cregut mai. En vint anys, més enllà de grans discursos que queden molt bé, la veritat és que no ha fet gaire res. I si vostè veu algun jove que es mou en bici per la ciutat, no s'enganyi: no és que hi vagi perquè des de l'Ajuntament li hagin facilitat les coses. És just a l'inrevés, a Girona hi ha algun carril bici perquè, malgrat l'Ajuntament, malgrat el trànsit i malgrat no tenir itineraris lògics i complets, alguns estudiants s'entesten a fer servir aquest mitjà de transport barat i ecològic. Això, que l'Ajuntament no hi creu i que parlen del Bicing com per passar l'estona, això ja ho sap tothom. Però resulta que el regidor ecosocialista Enric Pardo, membre de l'equip de govern, se n'ha adonat tot just ara i se n'ha anat a manifestar pels carrers de Girona demanant el Bicing i fent emprenyar els seus companys del tripartit. No sé com acabarà. Però si jo fos Pardo aniria afluixant. No fos cas que el fessin triar entre la bicicleta i la cadira.