Trossos

Europa

Al Mundial de futbol, algunes de les grans seleccions europees ja han estat eliminades i d'altres han patit molt per classificar-se. D'això alguns han inferit que s'ha acabat l'hegemonia europea en el futbol, en benefici de l'Amèrica Llatina. Depèn de com es miri. És cert si ens mirem el futbol a través de les seleccions. Fals si ens ho mirem des dels clubs: els europeus continuen sent de llarg els més potents del món. El Paraguai ha eliminat Itàlia, però és més fàcil trobar jugadors del Paraguai a clubs italians que no pas a l'inrevés.

Amèrica

Potser una cosa té a veure amb l'altra. Als països avançats de la vella Europa, on la societat civil és més important que no pas els Estats, els clubs són forts –amb els millors jugadors de tot el món– i les seleccions més febles. A l'Amèrica Llatina, on la societat civil és gairebé inexistent, els clubs són febles i les seleccions fortes. A l'Àfrica, on tant la societat civil com els Estats són fràgils, són bons els jugadors, però fluixos els clubs i les seleccions.

Nosaltres

Espanya i Portugal intenten jugar les dues lligues: clubs forts i seleccions potents, perquè necessiten Estats molt musculats. Mig Europa, mig Amèrica Llatina. A qui ens volem assemblar? Qui cregui que França o Itàlia no són grans potències futbolístiques perquè les seleccions han estat eliminades, que es miri el potencial dels seus clubs. És a dir, de la seva societat.
Més que la del seu Estat.