Després de quatre anys d'anades i vingudes, volts i revolts, qualificacions, requalificacions i desqualificacions, el Tribunal Constitucional va deixar anar ahir la sentència contra l'Estatut de Catalunya. Una sentència d'abast encara imprecís. Tarda sessió contínua d'especulacions i conjectures. La cosa més o menys hauria anat així: la presidenta del Tribunal, María Emilia Casas, va sotmetre el text a votació separat en quatre blocs. “Progressistes” i “conservadors” van fer i desfer majories amb un resultat que implicaria 13 o 15 articles declarats anticonstitucionals de ple, i una trentena més tocats i interpretats a la baixa. Això sí, la definició de Catalunya com una nació s'hauria salvat perquè s'entén preambular, inofensiva i gens vinculant. Al·leluia! La decisió final s'adequa a les previsions més optimistes, que eren magres i agres. El Constitucional, com es preveia, ha desfigurat la decisió majoritària del poble de Catalunya expressada a les urnes. Ara es veurà a quina alçada se situa cadascú en aquest país.