Si en la sentència sobre l'Estatut els magistrats han de recordar fins a vuit vegades que Espanya és una nació indissoluble és que estan cagats, perdonin. Nosaltres ens indignem de la sentència perquè ens retalla la voluntat que vam expressar en referèndum i que anteriorment havíem pactat amb Madrid i més anteriorment havíem pactat a Catalunya, però que la indignació, santa, legítima, sana i imprescindible indignació per la vexació, no ens faci perdre de vista que estan cagats i que ja era hora que ho estiguessin. Han retallat i han retallat molt, però no s'han atrevit a fer-ho allà on més agudament ens podia doldre i ells més haurien volgut. Han deixat el terme nació del preàmbul i, tret de la paraula preferent, no han gosat dir res sobre la immersió lingüística de les escoles i sobre l'ús oficial del català, i això que en esborranys de la sentència que havien anteriorment transcendit deixaven aquests punts sensibles tan suprimits que el perill era fer-nos retrocedir fins abans del primer Estatut, que és tant com dir a l'època de Franco. No s'hi han atrevit, i això que el cos els ho demanava, com els ho demanaven el PP i tots aquests diaris i televisions de Madrid que volen suprimir l'Estat de les Autonomies i el català, i que han mirat de pressionar el tribunal amb totes les arts. Estan cagats.

Les nostres pressions han estat més efectives. Ara cobren tot el seu sentit les consultes sobiranistes. Que un vint per cent de votants era poc? Per als magistrats del Constitucional i les instàncies polítiques properes que veien venir una catàstrofe ha estat moltíssim. Necessiten Catalunya, per això ens han declarat inconstitucional la nostra voluntat de posar límits a la solidaritat, per això han de repetir fins a vuit vegades això de la indivisibilitat nacional espanyola.

Estan cagats i ho han d'estar molt més. Quan plantem cara s'arronsen, De manera que el dia 10 de juliol agafarem les banderes i sortirem a cridar com abans, com després de Franco, «volem l'Estatut», o farem crits nous.