Serà la biometria un factor important a les nostres vides en el futur? Per descomptat. I per això és obligació del ciutadà estar informat dels aspectes més importants relacionats amb la biometria, tant des del punt de vista tecnològic, com legislatiu i ètic. Perquè així estarà capacitat per opinar i les seves idees serviran per influir en els canvis socials que la implantació de les tècniques biomètriques provoquin.

En molts articles marquen els tristos esdeveniments de l'11 de setembre de 2001 com el tret de sortida de la biometria. És cert que la inversió en aquestes tècniques va tenir un punt d'inflexió important el 2001. Els ingressos generats pels sistemes biomètrics van passar de 400 milions de dòlars aquell any als 5.000 milions d' enguany. No obstant, no hem d'oblidar que el sistema d'identificació de ditades de Scotland Yard anomenat Galton-Henry va ser posat en marxa l'any 1900. I sabem que els egipcis usaven descripcions biomètriques per identificar als treballadors. Si la biometria fa tant de temps que està inventada, per què ara se'n parla tant? La diferència no només és quantitativa, sinó qualitativa. Perquè ara, si vols viure dins de la societat, estaràs obligat a usar-la. No podràs dir això no m'interessa, perquè si ho fas, seràs un marginat de la societat i no tindràs accés a cap servei que aquesta et pugui proporcionar. I per això s'ha d'entendre què és una societat amb tecnologia biomètrica.

En la majoria d'estats s'estan creant bases de dades amb informació biomètrica amb l'objectiu de garantir la seguretat dels ciutadans. Ens han de preocupar aquestes bases de dades? Com diu la dita, la informació és poder, però quina informació aporten aquestes dades? Ens ha de preocupar que la base de dades hagi emmagatzemat que jo tinc una ditada tipus llaç al dit índex? I si emmagatzema l'ADN? Anem a pams, ja que en aquest punt és important discernir entre identitat i identificació.

La identitat és la personalitat de cada individu, un sistema complex en permanent construcció que extreu la seva riquesa de la multiplicitat de les seves característiques físiques, psíquiques, socials i culturals. La identificació són un conjunt de caràcters únics per a cada individu i assignats d'una manera gairebé arbitrària. Ens hauria de preocupar l'emmagatzematge de la nostra identitat, però no de la nostra identificació. Fixeu-vos que quan el dictador Franco va crear el documento nacional de identidad (DNI) el 1944 es va equivocar amb el nom, ja que s'hauria d'haver dit d'identificación. De la informació de les nostres ditades, en podem extreure una identificació gairebé única. Però se'n pot treure la identitat? En el cas de la ditada, avui en dia sembla difícil, però què passa amb l'ADN? No oblidem la pel·lícula Gattaca (1997), on és possible la selecció genètica de manera que els fills es veuen lliures de malalties i això implica que sols els genèticament correctes poden optar als millors llocs de treball.

La utilització de la biometria sembla presentar avantatges pràctics per al ciutadà i econòmics per les empreses. No obstant, la generalització de la biometria en tots els camps pot constituir un perill real per al respecte a la vida privada. Ens trobem en una disjuntiva que la societat ha de ser capaç de solucionar. Sortosament, s'estan creant organismes independents i internacionals que controlen l'ús abusiu de la informació biomètrica. Un cas concret és la Comissió Nacional en Informàtica i Llibertat (CNIL) a França.

La ciència avança per solucionar els problemes tècnics que apareixen. Les legislacions es van adaptant per incorporar els conceptes biomètrics. Quan i on confluiran? El repte no és acceptar o no la biometria sinó ser capaços de conviure-hi en pau.