La sentència reductiva del Tribunal Constitucional no comportarà cap gir polític radical. Els diputats del PSC, CiU, Esquerra i Iniciativa no faran cap plantada al Congrés. No es formarà cap govern d'unitat nacional a Catalunya. Ningú convocarà, tampoc, cap consulta perquè el poble català accepti o rebutgi de nou un Estatut que ja no és seu. En definitiva, no passarà res. Res important, s'entén. Per dos motius fonamentals. En primer lloc, perquè tots els partits catalans ja preveien el final d'aquesta història. I l'havien assumit i adaptat al seu discurs particular. I després, perquè la imminència de les eleccions fa inversemblant qualsevol reacció que no sigui partidista ni tacticista. És a dir, ningú sacrificarà res per donar la sensació necessària d'unitat, cohesió i rebuig.
Hi haurà, això sí, una certa escenificació. Reunions del president de la Generalitat amb el president del govern espanyol –que, per cert, està molt pagat perquè el drama s'hagi acabat sense perdre gaires llençols–, amb el cap de l'oposició, alguna declaració conjunta molt esbravada i una manifestació unitària el dia 10. Aquesta convocatòria és important. Cal que centenars de milers de catalans expressin públicament la indignació perquè una instància d'interpretació jurídica –amb gravíssimes mancances estructurals– hagi pogut modificar la voluntat de tot un poble expressada a les urnes. I a més, aquesta protesta cívica s'ha de fer a instàncies de la societat civil. Com així es farà dissabte vinent. Però una manifestació, per molt justificada, necessària i multitudinària que sigui, té uns efectes comptats. Sempre depèn del profit polític que després se'n pugui traure. I aquest és el nostre drama domèstic.
En aquest cas ningú en traurà profit, més enllà de l'impacte immediat de la protesta. Perquè tots els partits han fet els propis comptes i no preveuen alterar-los. El PSC, per exemple, malgrat l'escenificació del seu primer secretari, que és també president de la Generalitat, no rectificarà la seva estratègia. Contra la retallada de l'Estatut, José Montilla proposa més acords. És a dir, aconseguir directament del govern espanyol, sempre que al davant hi hagi un socialista, allò que el Tribunal Constitucional ha negat. El problema, com sempre, és l'altra part. Quina força té el PSC davant el PSOE si no està disposat a fer servir cap recurs de pressió per interès o per prudència? José Luis Rodríguez Zapatero ja ha demostrat on està disposat a anar de la mà dels socialistes catalans. No arribarà ni a la cantonada.
Pel que fa a Convergència i Unió, ja fa temps que el seu líder va escriure i va explicar el guió postsentència. Artur Mas ha demanat eleccions avançades i ha presentat a l'opinió pública com a alternativa a la retallada de l'Estatut una futura consulta per reivindicar el concert econòmic. El problema és que aquest incentiu és escàs davant la magnitud del drama. I la incògnita és determinar quina estratègia seguirà Mas si és president de la Generalitat, convoca la consulta i aquesta confirma la demanda. Dirigirà al govern de l'Estat la petició? Ja sap què n'obtindrà. Poca cosa o res.
Esquerra Republicana ha reaccionat a la sentència també seguint el propi catecisme. La via autonòmica s'ha acabat, proclamen, i no queda més remei que reivindicar la independència. Això ja fa anys que ho fan. Contra autonomia, independència. Ara més que mai. Però el recurs no passa de la declaració. I la declaració és vella. No hi haurà independència si els independentistes no són majoritaris al Parlament. I els dirigents d'Esquerra no expliquen com pot ser que això passi. La realitat que els afecta va més aviat en sentit contrari. Perquè les enquestes alerten d'un càstig sever a la formació que lidera Joan Puigcercós. Finalment, pel que fa a Iniciativa, els seus dirigents han triat un camí improvisat a mig camí entre els uns i els altres. En un exercici verbal de radicalitat democràtica han demanat un nou referèndum per validar les restes de l'Estatut. El problema en aquest cas és que només el demanen ells.
Tot plegat, doncs, és molt poca cosa. Tot és on era. I tothom diu el que ja deia. Políticament a Catalunya la retallada de l'Estatut no dóna per a res més. Perquè tothom ja hi comptava i perquè ara tothom espera. Això sí, hi haurà eleccions. Perquè toquen.
Comentaris
Els partits "tradicionals" que hi tenim al Parlament estan "ACOLLONIDOS"!!!!... S'ha acabat el bròquil!!! Ens voleu tornar a enredar... em tocat el "sostre" de la via estaturaria a la espanyola. No ens enredeu amb Concerts econòmics, federalismes i altres quimeres. Espanya sap que sense l'ofeg econòmic a Catalunya no pot existir, ademes l'hi cal humiliar als vençuts per sentir-se gran. Amb sort hi ha una base social que es mobilitza amb les plataformes cíviques al "Dret a decidir" (l'autodetermina ció de les Nacions). L'única sortida, opció i camí per ser el que volem com a Nació (i ens ho ha dit Espanya amb la sentencia del TC) es la INDEPENDÈNCIA CATALANA!!!. Tots que hi vulguin una CATALUNYA AMB ESTAT, em de votar les noves opcions polítiques emergents que senyalin com a objectiu una CATALUNYA AMB ESTAT. Que no ens puguin enredar. INDEPENDÈNCIA CATALANA JA!!!. REAGRUPEM-NOS-H I !!!
No ho sé, penso que no hem de creure que només pesa en els partits, el que passi o no passi.... A banda que pot ser en aquestes eleccions exigirem als partits que, precisament perquè és període electoral, deixin ben clar programa i propostes en aquestes coses tant clares ara, ara..., i no en altres eleccions (vull dir que hi ha novetats i haurien de fer efecte si la gent no ens deixem anar d'inèrcia, cosa que espero no fem).
No m'agrada del plantejament de Sanchis que a tots els partits els hi diu coses sobre el que el partit proposa, fa o no fa, i a ERC li retreu que no hi hagi majoria independentista al Parlament, com si fos cosa del seu pla, i diria que amb la idea equivocada que és ERC que aplega tot l'independentis me.
Crec que Sanchis, per no haver de dir que CiU té una responsabilitat (crec que la té) en aquesta mancança numèrica al Parlament, que li retreu a ERC com si fos cosa de pla de partit, obvia aquest salt de nivell de reclamació i també la possibilitat que hi hagi més forces independentiste s a les properes eleccions.
Passarà, i tant, si no és que limitem la observació de la realitat a tacticismes i vaticinis electorals de partits, això és el que diria sobre l'article.
Hi estic d'acord; de fet ja ho va dir Alfonso Guerra ¡No pasara nada! i sera aixi per dos motius; el primer es que tenim uns politiquets de fireta, son purs vividors de la politica, que l'unic que els preocupa es que els tornin a votar i poder mantenir el seu esco i el seu status, son parasits de la politica que ni fan ni deixen fer, son nomes dents del engrenatge del partit que ni escolta ni li importa el que diu ni pensa el poble, que per ells l¡important es poder finançar el partit de totes les formes legals i il.legals per mantenir la seva butxaca calenta. Y el segon motiu es que el poble catala ja no existeix, no existeix como tots pensem que hauria de ser, l'autentic poble catala de fa mes de 60 anys ja no existeix, aquell poble va estar envenenat per una invasio de gent de la resta de la peninsula que s'ha barrejat de ltal manera que s'ha contaminat tot, a mes de que els que varen venir no son d'aqui, encara son d'alla i en lloc d'ajudar encara fan nosa...........
Nomes voldria resumir l'anterior en que la gent que ara viu aqui, en conjunt no te el sentiment de catalanisme arrelat i els que el tenen, no tenen prou pebrots per tirar aixo endevant, el catala, avui no te prou mala llet, no te prou orgull, es deixa avasallar massa facilment tan en les costums com en la llengua, no imposa el seu criteri i s'ajup masa facilment; fins que no siguem mes durs i cabrons, aixo no te remei.
La exigència als polítics crec que ens la hem d'aplicar també cada un i els líders socials en general. El poder i les responsabilitat s es juguen a diferents bandes, com ara la dels mitjans. No es pot simplificar el problema i situació en aquest "la culpa de tot la tenen els polítics". Crec que hi ha molt independentisme que creu que s'ha de demanar la independència "als polítics" (obviant que aquests necessiten obligadament que siguem nosaltres que la volem clara i forta) o "al destí". Cal treballar-hi, i qui ha treballat sovint és menyspreat pel propi independentista, això sí que és veritable obstacle. Un altre és el de mirar-nos el que passa amb la mateixa idea d'encaixonament de la que ens estem sortint i hauríem d'acabar de sortir.
Sobre el sentiment crec que ho tenim bé, perquè ara la independència ja ha deixat de ser una cosa només de sentiment, hi pesen molts altres factors, que van des de les dades de l'espoli a la manca total de respecte polític.
És això el que hem de visibilitzar, i no el que volen fer veure els que no volen la independència. Aquests, si ens hi fixem, què ressalten? Ressalten mentides, enganys seculars, pors, i enganys, "impossibilitats metafísiques" (impressionant!).
I què ens interessa ressaltar a l'independentis ta: tenim la sort que una feina ja ens la fan els contraris perquè no s'han adonat de la claredat del moment, es delaten sense voler-ho, diria.
Com gairabé sempre te raó, Sr. Sanchis. El problema es que els partits son el reflex de la societat. No pensen el mateix perque els catalans no pensem el mateix. Sols ens queda treballar amb paciència i constància, com sempre, per anar ampliant la base dels qui creiem que de la ma d'Espanya no anirem enlloc i mirar de demostrar-ho amb numeros i amb fets als qui encara no ho creuen. Com deia Sala Martin a RAC1, si el marit ens pega i ens maltracta cal que siguem conscients que aquest matrimoni no te futur i algun dia serem capaços de reaccionar i fer el que ens cal fer.
Salutacions cordials
Montilla, continuarà la seva representació teatral invocant el que ja tothom sap que no servirà de res. Els seus 25 diputats de tots és conegut, que no serveixen absolutament per res. Montilla ha estat un frau, una enganyifa, una llufa. La llufa socialista. Mas és possible que es deixi enredar com sempre, com es va deixar enredar el president Pujol, durant tants i tant anys. Esquerra, tot i que ara, hauria pres protagonisme si hagués restat a l'oposició, ha perdut tota credibilitat. L'única esperança son la gent nova que es preparen a la plítica amb un programa engrescador. Amb l·lusió i amb ganes de fer les coses ben fetes. La democràcia te aixo, ens dona cada quatre anys l'oportunitat de tornar a provar un nou camí. A veure si aquesta vegada l'encertem.
Tant de bo arribem a la independència, francament. Però caldrà una mica més de seny, eradicar el partidisme aparatós i anar per feina, consultar, exultar, convocar i entusiasmar. I trobar d'una vegada els punts forts que ens uneixen per tenir força; després, cadascú que triï la seva opció concreta per a la política del dia a dia, perquè som -i sobretot: volem ser- un país normal.
Completament d'acord amb en Joan Villaronga, mentre no tinguem molta més mala llet no farem res. Si tenim un conflicte, no el podem defugir.
Silvia Martinez. Entenc el seu plantejament, però li recordo que "sí" és problema de Esquerra el seu mal resultat. Som moltíssims els independentiste s que no ens refiem d'aquest partit que ha donat tot el poder als socialistes dependents del PSOE espanyol. Per altra part, han prioritzat l'eix d'esquerres sobre la independència, i també som molts els que no volem pel nostre País governs exclusivament d'esquerres ni de dretes. Aquest és el valor de CIU, força centrat en quant a la funció social, i profundament demòcrata, doncs mai fa proclames "amti" de les ideologies clàssiques (crec que ja superades) però té sempre com a meta, la plena sobirania, encara que el ritme sigui més prudent.
S.M. Sobre la segona part "els sentiments" crec que estic força més d'acord amb vostè. Hem de convèncer molta gent encara, però confio que ens en sortirem
Hans Möller, M'ha agradat molt sobre tot aquest "volem ser un País normal" Ni més ni menys que els altres.
Aleshores, tu Vicent Sanchis, què faràs? Votar un dels partits que ara són al Parlament i resignar-te a aquest futur tan trist que comentes, o bé votar Rcat+Laporta que són els únics que poden canviar les coses per acostar-nos més a la independència? No sé si els catalans es tornaran a deixar ensarronar com sempre, pels que ara volen atacar els que volem canviar el panorama polític a base de desqualificar les persones, d'anomenar-los populistes i de titllar-los de poc seriosos, sense cap base real.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.