Trossos

Alemanya

Jo sóc dels que avui volen que guanyi Alemanya. Si això fos només futbol, ningú no me'n demanaria explicacions: cadascú va amb qui vol. Però el futbol de seleccions és també o sobretot política i per tant es fa estrany que no coincideixin el passaport i les preferències. Hi ha una mena de deure ciutadà i un sobreentès generalitzat segons el qual tots anem amb els qui hem d'anar. Des de la publicitat a les retransmissions o als informatius.

Espanya

Segur que hi ha gent que va amb Espanya per raons futbolístiques: proximitat dels jugadors, model de joc... Però també hi ha us ús polític de la selecció espanyola per excitar un sentiment nacionalista. I el nacionalisme espanyol s'ha construït en la confrontació amb els nacionalismes dits perifèrics, com un projecte uniformista i centralista. Si els que estan a favor d'aquest projecte van amb la selecció per política, no es poden estranyar que els que hi estan en contra vagin, per política, amb Alemanya.

Catalunya

En aquests dos segments –asimètrics, però amplis– d'opció futbolística a partir de criteris polítics, Espanya s'hauria de preguntar per què hi ha tantes persones que tenen el passaport espanyol i no van amb Espanya. És el símptoma d'alguna cosa. Però a Catalunya també hem de constatar que aquí tenim de tot: favorables i contraris a la selecció espanyola, per política i per no política. Hi som tots. Uns o altres esdevindran més visibles segons qui guanyi.