Rajoy ha callat discretament i Zapatero ha tret pit dient que ha complert l'objectiu i advertint que la indignació catalana anirà de baixa.Els dos grans partits espanyols esperen que la manifestació de dissabte sigui un fracàs. Els donaria la raó i De Cospedal i Chacón estarien contentes. Només una participació excepcional faria veure a tothom –comunitat internacional inclosa– que la sentència del Tribunal Constitucional és un atropellament a la democràcia. Si la gent prefereix platja o futbol, llavors tot s'haurà acabat i Catalunya quedarà diluïda en el descafeïnament espanyol uniformador. Certament alguns polítics contribueixen les últimes hores a la confusió i podrien afavorir la desmobilització. A Madrid es deuen fregar les mans, amb un somriure, tot recordant que als catalans ens perd l'estètica.
Mentre alguns omplen autobusos, escampen cartells i treballen perquè la manifestació sigui una resposta massiva, d'altres estan més pendents de la pancarta. Que ningú no s'enganyi. El 10-J no va de lemes ni de pancartes. Això va d'una altra cosa. Serà una manifestació de senyeres i d'estelades. D'autonomistes, federalistes i independentistes. De defensors de l'Estatut del Parlament de Catalunya, de la Moncloa o del Congrés de Diputats, i també de partidaris d'una Constitució catalana. De catalans que volen ser federalistes amb Europa i dels que volen dir prou a la involució autonòmica sense trencar amb Espanya. Qui vulgui capitalitzar la manifestació o condicionar-la s'equivoca de ple. Hi haurà moltes manifestacions dins de la mateixa.
Els mitjans de comunicació que vulguin posar el president de la Generalitat en un compromís per haver-hi assistit, ho faran al marge del lema. Ja tenen el titular pensat, només els falta la foto. És per això que concebre el 10-J com si fos la gran manifestació de l'Onze de Setembre de la transició democràtica és antic. El món ha canviat. Jordi Pujol podia imposar lemes perquè el país era un altre. A Òmnium, per exemple, hi havia Josep Millàs. Però la Generalitat d'abans no és la d'ara, ni José Montilla és Pujol ni Millàs és Muriel Casals.
Comentaris
Tots aquests votants del PSC que dissabte anireu a la manifestació penseu que fa una setmana que a Catalaunya només hi ha un punt discordant respecte a la manifestació de dissabte, i és la posició del PSC. Òmnium, després de treballar un any amb aquells partits polítics que s'hi van voler unir (el PSC no en tenis ganes) va acordar un lema al qual s'hi han adherit més de 700 entitats cíviques i milers de persones que els donen suport.
A AQUESTS VOTANTS DEL PSC: no us pregunteu, perquè el PSC té tant d'interès en dinamitar la manifestació, i fer que a Madrit i a Europa sembli que no estem units? És que el PSC no defensa que Catalunya ha de tenir el dret a decidir? És que el PSC-PSOE ja no té més remei que fer públic el seu enllaç matrimonial amb el PSOE espanyol?
President, marxi, que no està legitimat per a representar-nos!
El proper dissabte, el Poble es farà sentir (no els politics titellaires). ...Sortosament hi ha una base social que es mobilitza amb les plataformes cíviques al "Dret a decidir" (l'autodetermina ció de les Nacions). L'única sortida, opció i camí per ser el que volem ser com a Nació (ens ho ha dit Espanya amb la sentencia del TC) es la INDEPENDÈNCIA CATALANA!!!. Tots que hi vulguin una CATALUNYA AMB ESTAT, em de votar les noves opcions polítiques emergents transversals i clarament Sobiranistes, que senyalin com a objectiu una CATALUNYA AMB ESTAT. Que no ens puguin enredar. INDEPENDÈNCIA CATALANA JA!!!. REAGRUPEM-NOS-H I !!!
Què dallons tenen a veure Jordi Pujol, Josep Millàs o Muriel Casals amb Montilla? Tenim el que tenim, resultat del pacte estult d'ERC amb 4 lacais del Psoe. Sense cap influència, sense cap pes a decidir, sense tremp ni coratge, sense cap ni peu i sense pla B. Set anys per a res. Set anys perduts. Temps de bonança dilapidats per sumir-nos en la pitjor de les misèries. I per qui no ho recordi, si no tenim concert econòmic ni gaire més, és perquè quan es redactà el primer estatut, qui decidien eren els dos partits llavors amb majoria; la Ucd i el Psc. Ho haig de repetir perquè hi ha molts desmemoriadors interessats. O jubilem definitivament el Psc de totes les institucions (excepte en una gene amb poder limitat, han estat hegemònics arreu) i enviem al congrés diputats catalans (no mers encarregats amb ganes de triunfar en la capital), o no hi haurà res a fer. Encara gràcies si no hem de posar el quadre de Montilla de cap per avall. Fins la mani, sector no poltrònic.
Sisplau, per decència, treieu dels estatuts del PSC les referències a Catalunya com a nació i al dret a l'autogovern. Si no hi creieu, no passa res. Al PP tampoc i creuen i no els cauen els anells per dir-ho clar. Des de la sentència, el que creu que Catalunya és una nació, queda exclòs de la Constitución española. I això va també per CiU. Les dues coses no caben en el mateix sac.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.