Espanya no ha entès res

Dimecres a la nit entraves a la web del diari As i et punxaven i no et trobaven sang. Sota una foto dels jugadors de la roja abraçant Carles Puyol (que per a Tele 5 és Carlos), el titular era: “Visca España” (sic). Recoi, ¿era una declaració de principis de la nova Espanya plural brotada de forma espontània? ¿El futbol havia aconseguit en un dia el que la història havia fet fracassar en centenars d'anys? L'endemà, o sigui ahir, La Razón titulava en portada: “España vence unida”. Calma, les aigües havien tornat a lloc i tot havia estat un miratge. Però la metàfora era evident.

El concepte Espanya ha estat associat sempre a “la furia”. En futbol és aquell famós “¡A mí, Sabino, que los arrollo!” que, curiosament, va ser dit per un basc i que demostra que l'ADN del nacionalisme espanyol és basc (ara no tinc espai per desenvolupar el tema, però si s'hi fixa l'Espanya del blat té arrels basques, de poble de muntanya). I en política és aquell no menys famós “si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos”. I els catalans sempre hem estat allunyats d'aquesta manera de fer perquè formem part de la cultura mediterrània de l'olivera i la vinya, més reposada. I mai hem estat acceptats perquè tenim gens oposats (simplifico, però vostè ja em capta). Espanya no ha entès que amb “la furia” no van enlloc (els fracassos ho demostren) i ara que es podrien adonar que els èxits els arriben precisament quan la selecció és més catalana (i amb catalans com Pedro o Iniesta), resulta que és quan ha quedat més clar que no ens volen (és l'adéu Catalunya de la sentència de l'Estatut). I diu que hem de fer pedagogia? Més encara?

Comenta l'article a www.avui.cat