No sóc capaç d'anar en contra de l'alegria de la gent, fins i tot si aquesta alegria té un component ideològic: tothom té dret a xalar sense que ningú ho qüestioni. No em molesten, per tant, les banderes espanyoles que pengen, poques, d'alguns balcons o els petards que ressonen quan la roja fa un gol. Una altra cosa és quan surten de cacera uns quants energúmens que certament enarboren banderes espanyoles i intimiden des de fora del finestral de Catalunya Ràdio o cremen locals d'ERC, que les dues coses han passat al llarg del mundial. Visc bastant a prop de la sarrianenca plaça Artós i algun cop l'he creuada en coincidència amb partits de l'Espanyol: us asseguro que la concentració blanc-i-blava i rojigualda, tot alhora, amb els bestiotes apinyats i cridaners a la terrassa d'un bar que potser no en té cap culpa és qualsevol cosa menys relaxada. I ara sento algun veí de la plaça queixant-se perquè, davant una victòria de la selecció, han passat la nit sense dormir sentint cantar el Cara al sol. Vull dir que no totes les alegries són innocents i que la roja té un ample espectre semàntic en les seves adhesions.
Ara bé: inquietar-se perquè existeix una Catalunya espanyola (molt reduïda) o una Catalunya capaç de compartir emocions espanyoles (molt ampla), és entendre malament el missatge. Partim d'un problema: sabedor l'Estat de la força de l'esport internacional com a motor de masses, decideix de forma poc democràtica que els catalans no tenen dret a aquesta emoció. L'Estat, amo i senyor de l'emoció els ciutadans, dictamina que només ens podem emocionar amb coses espanyoles. Afortunadament, el Barça supleix molt bé aquesta castració, i molts catalans s'hi senten representats, com si el club que és més que un club fos l'autèntica selecció catalana de futbol, ajudats per la dimensió global que té la cosa. Un mèrit, el de la globalització, que cal atribuir a la gestió d'en Joan Laporta. Però quan arriba el moment de competició nacional, l'Estat, com el Tribunal que el representa, només admet una nació.
Llavors la gent diu: però si el gruix de l'esport espanyol ve dels catalans. I és així, però, com els corsaris, sota bandera aliena. No podem culpar un esportista per voler competir en les trobades internacionals. Si Catalunya no participa en mundials i no té accés als Jocs Olímpics, què han de fer els atletes? Renunciar-hi, i renunciar també a les primes indecents que regala la Federació a canvi d'uns gols ben col·locats? Renunciar a la ressonància que es deriva d'un mundial ben jugat, que tant pesa en la cotització? Si la cosa està molt ben muntada! El problema no és que els jugadors catalans hi participen: el problema és que se'ls manipuli per explicar-nos que és així, a l'espanyola, com cal entendre i viure Catalunya. Jo encara espero que el president Montilla faci, com va fer a l'Eurocopa de futbol, un articlet explicant-nos que s'emociona amb la roja i que això no és cap mal. Darrere de l'operació hi ha, doncs, una concepció de l'Estat que és la mateixa que ha tret els catalans al carrer aquest dissabte (escric abans de la mani, que espero que hagi estat nodrida, crítica i entusiasta).
Anem, però, una mica més enllà. Un dels processos més interessants que s'han donat des de la democràcia és la reconstrucció de l'orgull espanyol. Espanya estava en hores baixes, però ja ho va dir el sublim Alfonso Guerra: a aquest país no el coneixerà ni la mare que el va parir. I, més que de les estructures, estava parlant d'una modernització que té bastant de maquillatge. El maquillatge, ja se sap, estintola una manera d'anar pel món. La modernització, en gran part, la va pagar Europa, aportant-hi una quantitat ingent de diners per tal que el país pogués recórrer en trenta anys el camí que les democràcies normals havien fet en un segle. I això es va fer. És part de l'orgull.
Es va fer a la manera espanyola: posant el creixement econòmic, que aviat es va convertir en medalla a la pitrera, en els sectors més cutres, per no haver-se de bellugar cap a l'excel·lència, que costa més. Turisme massiu, construcció a dojo, consum desbocat, costos laborals baixos, sector públic i immigració: l'economia espanyola –no parlo de la catalana– era això, i això és el que ha fet figa de forma espectacular. Però aquest era l'orgull, al costat de l'expansió de la llengua castellana, que ve més de la desbordada migració americana que no pas del prestigi universal de les lletres espanyoles. Com que l'orgull espanyol, doncs, no es basa en el fons sinó en la forma de les coses, apareixen inversions forassenyades com les de l'AVE. Diu Zapatero: fem més quilòmetres d'AVE que ningú al món. I el món contesta: perquè nosaltres sabem que és insostenible. No hi ha prou trànsit de gent entre les provincias i la capital per justificar aquests “fils d'acer” que han de cosir Espanya, com va dir la inefable Maleni, si no és que l'objectiu és precisament la costura.
Al capdavall ens adonem que l'orgull espanyol ve sobretot de l'emoció un xic primitiva de l'esport. Aquí sí que les coses funcionen, i ja és pega que els Gasol i els Nadal i més de la meitat de la roja i el 100% de la natació siguin catalans. És pega però no problema: se'ls espanyolitza i ja està. S'espanyolitzen també les emocions. El que no tenen en compte és que són emocions efímeres, volàtils i que no tenen gaire fonament seriós. Fixem-nos que tantíssims catalans van celebrar l'Eurocopa de la roja i, des de llavors, l'independentisme s'ha multiplicat com mai abans. La gent és prou llesta de separar emoció i determinació nacional.
Comentaris
Molt bon article. També cal dir que l'estat fomenta la ignorància. Ens em de preocupar més per fer entendre els nois i noies catalans com funciona això de la politica estatal perquè n'hi ha massa que no saben on tenen la dreta, l'esquerra ni els fets fonamentals i bàsics de Catalunya o Espanya. Espanta molt escoltar segons quins joves... i no són pocs.
Clar, perquè les bestiotes q intenten agredir Montilla probablement eren xarnegos, amb els gens dels salvatges castellans a dintre, oi q sí? i les q escridassen quasi tothom cada diada també, segurament. Perquè els nazis entre els boixos nois també, clar...El català de socarrel és impolut, sense cap possible mal sentiment o pensament; els "cutres" (com tu dius) i agressius són els castellans i els inmigrants (però sobretot els castellans). I clar, a Catalunya no hi ha turisme a dojo(Catalunya i illes són els indrets de tot l'Estat on més turisme estranger arriba), ni construcció, ni corrupció (Millet i Montull), què va! TU POTS SENTIR-TE CATALANA (quant hi guanyes sent tan independentista catalana?), PERÒ SI NADAL SE SENT ESPANYOL, PER AL TEU CERVELLET (O CARTERA) ÉS INCOMPRENSIBLE, I DIUS QUE A NADAL L'HAN ESPANYOLITZAT. ¿PERÒ COM POTS SE POT SER TAN MENTIDERA I MANIPULADORA? Milions de catalans ns sentim+espanyols q els mateixos castellans i adorem de les seues diverses cultures!!
Les seves anàlisis, senyora Gabancho, són molt lúcides, i fan una tasca pedagògica impagable. Però l'aparell de propaganda dels altres és molt potent, i si ho ajuntem a l'apatia de molts catalans (en conec una pila), i a l'afalac que perceben els instints espanyolistes d'uns que mai no s'han sentit catalans tot i que van haver de venir per poder sobreviure, com podem mirar el futur? Hi ha generacions de joves, que han fet tota l'escolaritat en català, que ara es neguen a parlar-lo perquè diuen "yo no lo hablo"; la tasca propagandística que han mamat és molt potent. I els que ens sentim catalans sembla que ens n'hem d'avergonyir. Encara.
Interessant article.
QUE IMPRESIONANTE ES VER BARCELONA LLENA DE BANDERAS ROJIGUALDAS, GENTE DE TODOS LOS ESTAMENTOS SOCIALES UNIDOS CON UN SOLO GRITO, UNA SOLA BANDERA, UN SOLO SENTIR. AYER BARCELONA SE VISTIO CON SUS GALAS DE FIESTA PARA CELEBRAR QUE TODOS UNIDOS ..... PODEMOS. AYER SE VIVIO ALGO HISTORICO QUE MARCARA UN ANTES Y UN DESPUES. ( PESE A QUIEN PESE )
Gràcies per la seva clara visió de les coses i, per saber-ho exposar amb tanta claredat. Amb Espanya no hi ha res a fer. Un imperi esmicolat, que tothom se l'ha tret de sobre com a pogut. Ara toca a Catalunya treure-se-la de sobre. És una companyia insuportable i vergonyant. Visca Catalunya Lliure i Sobirana !!!!.
jejeejej Veien segons quin comentari cal dir :com cou la manifestacio, MES DE 1.500.000 DE CATALANS CLAMANT PER LA INDEPENDENCIA! tranquils que aviat tindrem seleccio NACIONAL CATALANA jugant un mundial!
Amics Francisco i Mauricio , propers veïns llunyàns amb qui mantenir bones relacions i si de cas colaborar via fons europeus o oenagés enragés i no pas amb expolis preconstitucion als :
Si el combinat vermell està tal o el combinat està qual , aneu-vos ja oblidant que ara ve el TOUR amb els gegants seus als Pirineus i les altres etapes de relleu .
Tingueu bon dia i no patiu tant pel qualsevol cosa .
espanya es una sangonera malalta i feixista.
Vull felicitar a Don Andrés i a en Villa: heu guanyat i heu estat els millors, tot i que heu necessitat les ajudes d’una nació veïna a la que uns dies abans li heu robat part dels pocs drets que tenia. De la mateixa forma, no puc pas felicitar a en Puyol, ni a en Xavi, Capdevila, Valdés, Cesc, Busquets ni a en Piqué: heu jugat amb l’enemic , suposo que alguns més a gust que uns altres, però amb una bandera que no es la vostra. Per a mi em dona exactament igual veure-us amb l’escut d’ Espanya que amb l’escut del Reial Madrid. No puc entendre a la molta gent que m’han dit que aquesta vegada van amb la “roja” perquè n’hi ha molts del Barça o perquè a Madrid els emprenya que mitja selección parli català... Fot una setmana han retallat l’estatutet i fa encara no dos dies ens manifestàvem cridant Independència i ells tan cofois, no foten ni cas, sols preocupats pel futbol... Que ho celebrin els espanyols, nosaltres no tenim res a celebrar...
Tienes toda la razon....ayer gasol y nadal estaban alli totalmente obligados...(de hecho me han llegado rumores de que les secuestraron y les llevaron a sudafrica amordazados)
Mira, solo quiero que os deis cuenta de una cosa, la gente que triumfa en la vida y que conoce mundo y a mucha gente...pasa de ciertos temas, esta por encima del independentismo y estos temas (eso es para gente provinciana y amargada que no disfruta de la vida). Como ejemplo estan gasol, puyol, xavi..... Estoy convencido de que puyol se siente 99% catalan y 1% español, pero como esta por encima de ciertos temas, disfruta de todo, lo da todo con la seleccion y es feliz (lo mismo gasol). No es un amargado como otros..
Otro tema....en cataluña somos 6-7 millones de habitantes, i dices que a la manifestacion fueron 1,5 millones de personas? Una cuarta parte? 1 de cada 4 personas de toda cataluña??? jajajajjaja Habia muchisima gente, la manifestacion fue un exito (lo reconozco). Pero porfavor..1,5 millones...
Bona nit barcelona!....
En quasi tots els vòmits d'aquest article expulsats sobre Espanya, sobre els ciutadans dels seus diversos Pobles i particularment sobre els castellans, reconec també als catalans.
Els fons europeus van ploure sobre Catalunya quasi com sobre la resta d'Espanya, el fastigós turisme massiu omple tambe les platges catalanes. El sector cutre de la construcció immobiliària també ha tocat la comunitat catalana i la seua bombolla ha fet explotar l'atur català.
Aquest article és una col·lecció de deliris inspirats per un odi dement d'Espanya, per una paranoia sense remei . Cal vindre de la misèria social i política d'Argentina per a expulsar demències sobre Espanya? I per a donar lliçons?
Salutacions.... :-)
Mónica estimada
Només per curiositat . També envies aquesta mena de missatges a mitjans digitals d'altres països veïns com França , Regne Unit, Portugal, Marroc o altres . Te'ls admiten ? Et els publiquen ?
Com firmes ? sempre com Mónica ?
Els envies per alguna raó particular ? T'ho has fet mirar ?
Adéu bonica i revisa la teva informació sobre els fons europeus .
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.