Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anessin millor.
Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre. Que absurd!
Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!
Comentaris
Són les persones que pensen i escriuen com ho fa el Sr Ciurana les que veritablement fan mal a Catalunya, intoxicant a l'opinió pública amb invents i falsedats.
Els catalans que vivim fora de Catalunya - en el meu cas durant més de 40 anys per raons professionals, encara que sempre he mantingut els meus vincles familiars i d'amistat amb el terra que em va veure néixer-tenim una visió molt diferent de la qüestió. Aquest senyor ha de viatjar més fora de Catalunya i, si no es deixa enlluernar per la seva fanatisme, comprovarà que es beneficia més, si Catalunya o Espanya, de la fusió entre ambdues.
Déu ens lliure d'una hipotètica independència. Llavors si sabríem el que és pagar impostos per poder sufragar les immensos despeses que una nació necessita cobrir per mantenir les seves infraestructure s (Exèrcit, Marina, Aire, Obres Públiques, Educació, Sanitat, Cos Diplomàtic - no oficines comercials per col.locar els "amiguets" , sinó una Diplomàcia amb gent preparada per representar el país
El meu comentari anterior va quedar incomplet perquè m'havia excedit de les 1.000 paraules que ens concedeixen. Intentaré completar utilitzant un altre espai ... Si em deixen ....
.... en tots els àmbits internacionals en degudes condicions, Recerca Científica i Tècnica. etc. etc.)
A qui culparia de les nostres penes si no tinguéssim a Madrid per atribuir?
¿S'imaginen el Barça i l'Espanyol jugant 40 partits uns darrere l'altre per completar una tempo rada sencera?. Llevat que fessin pujar a primera a Europa, o al Hospitalet, o al Nàstic, o al Lleida, o el Girona, etc. Amb la qual cosa aconseguiríem que la Lliga la guanyessin sempre els mateixos com passa, més o menys ara, amb l'espanyola.
Voldria deixar constància que sóc un català que, com es pot veure, parlo, escric i penso en català. Que sempre ho he parlat, tant en el meu àmbit privat com en el professional i social, sense que mai hagi tingut cap problema per així fer-ho i que estic orgullós de la meva catalanitat. Però no puc
... continuaré .. si em deixen ...
... estar d'acord amb aquests "il.luminats" "salva pàtries", que no saben ni el que diuen ni les conseqüències que això comportaria, Afortunadament encara hi ha persones sensates que no permetran que aquestes tesis mai progressin pel bé de Catalunya.
No puc estar més d'acord amb el senyor Ciurana i, òbviament, més en desacord amb el senyor Sala.
De què te por, sr. Sala? Ja no val posar excuses com les que posa vosté.
No s'equivoqui. També tinc família i amics catalans a fora de Catalunya i, afortunadament, no tothom pensa igual, com diu vosté.
No estem inventant res. Obri els ulls. Deixi de insultar els que tenim visió de futur. I deixi de preocuparse per foteses com el futbol que no tenen cap importància davant del que s'està parlant.
Ho sento amic Adam, i perdona la familiaritat, però esteu en un error - tant tu, com el Sr Ciurana, com tots penseu en la utopia d'una hipotètica Catalunya independent. No sospeseu les catastròfiques conseqüències que això implicaria. Com penseu que es finança un Estat modern? D'on creieu que procedeixen els enormes cabals que es necessiten per al sosteniment d'una Nació?.
No m'has contestat a aquestes preguntes bàsiques. T'has anat per la tangent esmentant això del futbol que consideres una fotesa. Ja veuríem que dirien els socis del Barça si els treus això de "més que un Club".
Em dius que no inventáis res. Lamento dir-te que tots els símbols que pretenen representar la identitat catalana no són més que llegendes i mites. Referent a això et prego llegeixis un article que amb aquesta mateixa data he enviat a El Punt / Avui i que espero tinguin la delicadesa de publicar. En ell s'explica
la veritat sobre això i que no són més que invencions dels polítics nacionalistes o independentiste s, digues com vulguis, per adoctrinar la població en el seu propi i exclusiu benefici.
Em dius que obri els ulls i deixi d'insultar als que teniu visió de futur. Lamentaria que del contingut del meu comentari es desprengui el més mínim ànim d'insultar. Si és així us demano les meves sinceres disculpes. El fet de discrepar en aquest o en qualsevol tema no és obstacle per deixem de comportar com a persones civilitzades i ben educades.
No obstant això si
voldria dir-vos que, al meu entendre, la vostra visió no és de futur sinó tot el contrari, perquè és utòpica i per tant escassament realista.
Demano disculpes a El Punt / Avui per l'extensió dels meus comentaris, però el tema és apassionant i m'ha semblat interessant aprofitar l'oportunitat per expressar la meva opinió sobre el mateix. Prometo no incórrer més en aquest abús.
Cada vegada que neix un nou Estat al món ens trobem el mateix argument per part dels senyors del PP i del PSC-PSOE: “La situació d'aquell país no és comparable a Catalunya”, per tant no hi ha res a dir.
Aquest argument és repetit una i altra vegada, es tracti de Kosovo, Irlanda, Lituània, Eslovàquia, Timor... Però clar, s'obliden de dir que tampoc Kosovo i Lituània tenen res a veure, ni Eslovàquia amb Timor, ni Irlanda amb Croàcia o amb Montenegro... però tots tenen quelcom fonamentalment igual: que han aconseguit emancipar-se nacionalment i esdevenir un Estat lliure (o tant lliure com ho pot ser qualsevol altre estat al planeta Terra).
En tot cas, els senyors del PSC-PSOE i del PP haurien de dir que no estan disposats a acceptar que els catalans seguim l'exemple de la gran majoria de nacions i ens emancipem democràticament, i això, per la seva part, és profunda
(continua)
-ment antidemocràtic i contrari als drets humans.
Recordeu, catalans, que quasi totes els països que hi ha al món, petits i grans, rics i pobres s'han independitzat d'algun altre els dos darrers segles (Estats Units, Irlanda, Noruega, Argèlia, Índia, Grècia, Croàcia, Mèxic, Argentina, Perú, Lituània, Estònia, Eslovàquia, Eslovènia, etc.). Tots diferents, però tots independents.
La independència és l'acte polític més habital i comú al món. Tots van dubtar en el seu moment però tots van seguir endavant i van aconseguir la seva llibertat. Ànims i endavant, ja queda un dia menys per la nostra llibertat.
Adéu Espanya. Independència.
Hem llegit a casa l'article d'en Mateu Ciurana, ens ha arribat per email que ens envia una cusina i tots HEM DIT SI SENYOR !!!! . Li acompanyava l'ultim rebut de salaris que la pagaduria de l'exercit li fa a Franco al Novembre del 75. Aqui hem dit tots QUINES PENQUES !!!!
Qui l'escriu ? he preguntat, un tal Ciurana ha dit la meva dona. Qui es ? ens hem preguntat i cap de nosaltres ho sabia. XQèNO? m'el reenvies i he continuat treballant, donant li a les tecles
M'ha arribat l'emaili entrat en l'enllaç de l'article a la web del diari. L'he rellegit i HE CONICIDIT i m'ha semblat una originalitat i alhora un encert.
He vist que havien comentaris i he vist el primer del Senyor catala que viu a Asturies i HE QUEDAT + que sorpres, he seguit en els segon i tercer comentari i l'entradilla m'ha confirmat una cosa que ja sabia: els prejudicis i les creences les construeixen les persones i també els catalans que viuen a Asturies. CONOCER O IGNORAR aquesta es la questi
Di el Sr. catala que viu a Asturies: Són les persones que pensen i escriuen com ho fa el Sr Ciurana les que veritablement fan mal a Catalunya, intoxicant a l'opinió pública amb invents i falsedats.
No crec que hagi pensat el que diu, veig una intecionalitat en el seu comentari a mes veig que no es gens constructiva. Vols dir Sr. Sala que dius el que penses i penses el que dius?
Sr Sala, no veig per que creu que pot parlar (escriure) en nom de Els catalans que vivim fora de Catalunya
- en el meu cas durant més de 40 anys per raons professionals, encara que sempre he mantingut els meus vincles familiars i d'amistat amb el terra que em va veure néixer-tenim una visió molt diferent de la qüestió.
He traballat, he viscut en diversos indrets d'allo que semblava que tenia intenció de ser l'Estat Espanyol, aquesta vegada en serio. I, si no l'importa NO PARLI EN EL MEU NOM I TAMPOC ESCRIGUI. Moltes Gracies.
Li vull també donar les Gracies, Sr. Sala, per que m'ha Orientat "jo tenía un lio" des de el dia de la vergonyosa SENTENCIA que va emetre el Tribunal Constitucional, aquest edifici en el barri de Chamberi per el que passo molts dies des de fa 9 anys quan porto la meva filla al cole. Per cer
Li volia dir Sr.Sala ....... sobre l'edifici del Tribunal Constitucional que ..... apart dels guardies a la porta no he vist mai entrar ni sortir a ningú des que el van fer. A la Audiencia Nacional a Genova sempre entra i surt gent, cada dia. També he vist gent que entra constantment en la Biblioteca Jovellanos i en el Mercado del Sur a Gijón. Vol dir aixó que hi ha gent i que treballen.
Voste que treballa des de fa 40 anys a Asturies potser no te temps de parlar amb la Gent, de anar a comprar de pendres canyes o unes sidres amb els amics de ments obertes, jo ho he fet i es una cosa molt bona per que aprens i aprens i aprens. Estem al segle XXI , al final de la primera decada. XQèNO? parla amb les persones de Gijón que diu que es la Sal d'Asturies, de Leon de la Manxa o de Girona o de ..... ESA ESPANYA CARRINCLONA TAMBÉ ELS OFEGA aquesta Espanya que facilita a uns i unes cuantes "Nobles i/o Visirs" que es paguen molts vicis a costa dels territoris que formen la SEV
La seva PARTICULAR corona , VOLIA DIR AL FINAL. Gracies també per animar un dels reptes mes grans que tenim avui: Som una Nació , NOSALTRES DECIDIM, i vosté també LI ANIMO QUE sigui optimista ARA TOCA CANVIAR DE MARCA D'OLLERES. Estem dins una crisis generalitzada, i els INSTAL·LATS a tot el que s'ha creat en les denominades autonomies i en la costrte HO HAN FET FATAL. Pitjor no es podia fer. Será que son els mateixos de sempre el que volen tenir LA CULLERA MES GRAN . Com deia el Raimon en el recital que van retransmetre a TV3 l'11 de Setembre "Abajo los de las cucharas, arriba los del tenedor" .
10 persones no poden imposar la seva opinio sobre 7.000.000. Per el sr. d´Asturies, dir-li, simplement, que´existeixent molts Estats amb molta menys poblacio que Catalunya i que poden soportar, sobradament, les cargues que l´Independencia els hi imposa: Andorra, Luxemburg, Malta, Chequia i un llarguisim etc. Per tant no cal que pateixi per totes aquestes carregues, que la practica, diu que son superables. Pero, totes les nostres opinions personals no serveixen devant l´unica opinio valida: el resultat a les urnes d´un referendum sobre l´Independencia. Si surt que no, jo ho aceptare de bon grat, no fare com el P.P. Pero seguire lluitant per un nou referendum per l´Independencia i, si es fes, tornaria aceptar el resultat de bon grat. I aixi fins el dia en que la meva estimada terra catalana cobreixi el meu cos. Visca Catalunya! Visca la veu del poble!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.