U: Tinguem-ho present: la manifestació ha estat molt important, però poc més que una joiosa demostració. El moment de la veritat comença ara. Massa sovint el poble català s'acontenta amb grans esclats que després deixa esllanguir fins a fer-se imperceptibles. Ara toca continuïtat en les vindicacions, i claredat i to d'unitat en la política i la societat catalana. Cal que la política espanyola entengui que el problema és de fons. La sentencia ha de suposar una inflexió inequívoca en la política catalana i en la seva manera d'afrontar la relació amb l'Estat. Ens hem de mentalitzar. La resposta tindrà la seva fase més aguda durant tota la propera legislatura.
DOS: Penso que el Parlament ha de fer un darrer gest de màxima expressivitat simbòlica com a última mesura abans de dissoldre's. Les institucions municipals tenen la possibilitat de fer coses conjuntes. Les entitats cíviques tenen marge per mostrar-se més bel·ligerants. Passat l'agost tocarà campanya electoral. Serà una campanya centrada en la doble crisi que ens encotilla: l'Estat i l'economia. Els partits hauran de ser precisos. Catalunya i l'Estat, Catalunya i la crisi. No és poc. Els ciutadans –desafectes amb la política– no acceptaran missatges buits, ni campanyes demagògiques, ni receptes vàcues bassades a criticar els contrincants sense oferir propostes clares. Les mitges veritats i les ambigüitats seran castigades. Davant la negació de l'Estatut el poble exigirà claredat, concisió i veritat. Qui millor ho expressi amb més facilitat guanyarà les eleccions. Qui les guanyi no ho tindrà fàcil. Haurà de ser capaç de configurar un govern fort; haurà d'aconseguir mobilitzar una gran majoria social inequívocament catalanista i disposada a donar consistència a un ideari renovat de país, a una voluntat compartida de futur i a un dibuix precís del model d'Estat que necessitem.
TRES: Em sembla clar que la sentencia haurà suposat la confirmació d'una nova fase del catalanisme. El catalanisme, des de meitats del XIX i fins avui, s'ha configurat agregant la voluntat de recuperar la cultura, el dret a ser nació i la democràcia. El catalanisme d'ara hi sumarà la voluntat de tenir un estat adient. La resposta dels catalans ha de ser aquesta: la exigència d'un estat que respongui amb eficiència als seus interessos i necessitats. Cultura, nació, democràcia i Estat seran el fonament del catalanisme vintiucentista. Els catalans voldrem per sempre un estat eficient i propi. Si és exclusiu o és compartit només dependrà del fet que en el futur sigui possible un pacte entre iguals. Personalment sóc partidari de situar les relacions amb l'Espanya actual -espanyolista i uninacional- en aquest imperatiu: només serà possible establir-les des d'un pacte entre iguals.
Penso, per tant, que la sentència obligarà els voluntariosos federalistes catalans a moure fitxa: ens haurem de desplaçar cap a l'opció de la independència sense renunciar al nostre afany federalitzador. Per dir-ho d'una altra manera: l'Espanya que la sentència dibuixa no deixa més marge que reclamar la independència, però la Catalunya que volem tampoc ha de renunciar al seu afany de federalització amb els pobles que l'envolten, siguin a Espanya o a Europa. Per dir-ho a la inversa: si a Espanya hi ha algú que es vulgui federar amb els catalans per construir un estat en igualtat de condicions, ja ens ho diran. Entretant mirarem de construir una nació i un Estat que pagui la pena i estigui a l'alçada dels reptes que tenim.
Comentaris
La bilateralitat només és possible entre iguals. Entre desiguals, és submissió. Per generosos que fóssin, (que no ho són), sense igualdat no hi ha justícia.
Els federalistes ho podeu mirar de la següent manera, ens federarem amb Espanya, sí però a la UE, jo no hi veig cap problema. Millor que ens oblidem d'Espanya, no ens volen.
No li donem més voltes al tema Espanya. Si de cas obrir negociacions perque ens rescabalin el que ens han robat i han malbersat durant tant de temps perque pagàven "els primos", que no cosins. La senyora Merkel ha fet un plà de reducció del dèficit de 20.000 milions d'euro en quatre anys. Aqui surt aquesta quantitat cada any per a res segons s'ha vist. Sense aquesta sagnia i en trenta anys Catalunya s'hauria pogut enlairar fins Júpiter. No ha de valer aqui el santa rita rita rita lo que se quita no se devuelve. No era a fons perdut i menys per a rebre'n bofetades. Ara que estalviïn i que paguin el que deuen. Aixó és el que s'ha de negociar i des de la exigència no des de el "fem una festa?".
Molt encertat l'article. Mascarell perquè no ets opció dintre el PSC?
Aquesta visió d'anar fent passos graduals és la única que ens pot garantir no arribar al col.lapse. Qualsevol altre ens conduirà irremissblement a la violència, cosa que s'ha d'evitar a qualsevol preu. No hem d'odiar als espanyols. Aquest procés podria tenir el seu simil en quan un matrimoni es trenca. Cal anar assumint lentament que aquest fet es produirà i deixar que les coses madurin per si mateixes sense deixar de fer passos en el sentit que un mateix ha decidit (federalisme real o independència) i evitar en la mesura del possible que les coses es podreixin, com ja ha passat massa vegades. Aquest és realment un camí llarg i complex, ja que no depèn de dues persones sinó de dos col.lectius amb interessos contraposats.
NO, NO,NO, NO. Res de tot això. Tractar d'entendren's amb Espanya és morir. Fa més de trenta anys que ho intentem i l'única cosa que n'hem tret és el veredicte del constitucional. Ales properes eleccions a votar a aquell partit que porti l'independentis me com a primera opció. Res d'estauts ni de federalismes tronats, ja sabem quins son els seus resultats. El socialisme és el gran fracàs. Ens ha portat a la ruïna a que estem sotmesos. Sols resta un únic camí. Visca Catalunya Lliure i Sobirana !!!!.
Vostè diu que el "poble exigirà claredat, concisió i veritat" sr. Mascarell, si es tan amable, baixi de la figuera, fins pels tarats de Madris, que enganyen al seu propi public, es evident que el poble vol la Independència, i de retruc claredat, veritat, croissants calents pel matí etc....
Bon Nadal! quin goig les paraules.... gradual, complex, col.lapse, violència uiiiii!, coses es podreixin, simil, irremissiblemen t, no hem d'odiar els espanyols, i es clar que no!! no ens hem de prendre la molestia, tenim altres gats que fustigar!!
S'ha de pensar en positiu! Declaració unilateral d'independència del nostre Parlament, que derogui la constitució espanyola! Heu oblidat que a la tardor hi han eleccions? "pues eso", com diuen allà.
El Federalisme fa molts anys que està mort i enterrat a Espanya. Només aquí encara queden ingenus o fòssils que continuen donen voltes a la idea.
Ahir va ser una jornada històrica per Catalunya. NOSALTRES els catalans, vàrem fer història... Demà i cada dia, em de provar que podem fer per Catalunya... la nostre NACIÓ, fins assolir una Catalunya amb ESTAT. Jo m'hi he "Reagrupat"... I vosaltres, ja us heu Reagrupat???. (www.reagrupament.cat). I al novembre... El NOSTRE "Vot útil", ha de ser un "VOT HISTÒRIC"!!!. INDEPENDÈNCIA CATALANA JA!!!. REAGRUPEM-NOS!!!.
Encara tenim molt a dir... El que haurien de fer tots els catalans d'esquerres i els mes conservadors es preguntar–se si volen deixar als seus fills una Catalunya digne i orgullosa de ser una Nació amb la seva història, la seva llengua i la seva cultura. Per assolir aquest objectiu com a Nació, només hi ha el camí natural de tota Nació: L'Autodetermina ció. Esdevenir Estat. L'eix polític a l'actualitat, ja no es el de dretes o esquerres. L'eix i l'estabilitat política recau en les Nacions (per petites que siguin), no en els grans Estats. I això es tradueix a Catalunya amb la necessitat de prioritzar l'eix Sobiranistes & Unionistes. Siguem una Catalunya amb Estat, desprès farem les polítiques mes de “dretes” o “d’esquerres”. Ara es el moment de la generositat, recolzar les noves propostes transversal emergents que tenen com a fi una CATALUNYA AMB ESTAT. Al novembre tothom a votar la opció mes clarament INDEPENDENTISTA. Reagrupem-nos!!!
La proposta és brillant perquè permet recórrer el trajecte als independentiste s i als federalistes junts, salvaguardant la unitat catalanista sota l'aixopluc de la democràcia plena i permanent per a totes les opcions. Els federalistes simplement han de canviar la trajectoria del seu projecte -des de fora cap dins- una vegada constatada la impossibilitat de la trajectoria actual. Com es tradueix a la pràctica? Hi veig 2 possibilitats i 1 impossible: 1.-La irrupció d'una força independentista transversal que pugui condicionar majories. 2.-L'impossilble: L'acceptació d'unes regles de joc democràtic que recolzi majories absolutes per evitar minories de bloqueig una vegada sigui impossible el consens. 3.-La conformació d'una esquerra catalana amb l'ala catalanista del PSC, ERC i ICV que accepti el dret a decidir i pugui fer acords de país amb CIU. El PSC, que perd vots per les dues puntes, ja té un electorat en normal invertida, són 2 partits. El PSC-PSOE seria quasi marginal com el PP.
Ser de dretes o d'esquerres,no es incompatible amb agafar el mateix camí,el camí de la total sobirania,de la independència,mentre tant podem discrepar en afers socials,ideològics,"pecata minuta",si anem junts en allò verdadera-ment important.Tinguem en conte que com mes àmplia sigui la base,mes forts serem.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.