La manifestació del passat, però molt present, dia 10 de juliol és quelcom que passa en molt poques ocasions en la història d'una nació. Barcelona va exercir de capital i va acollir més d'un milió de catalans que vam fer sentir la nostra voluntat de ser.

Aquesta voluntat de ser va ressonar amb un crit unànime en favor de la independència. No es tracta, com algú va pretendre, del producte de les masses, que es deixaven portar per les consignes d'uns quants convençuts. La gent va exhibir més estelades que mai, i les portava posades de casa, segurs que l'Estatut, més enllà del que s'ha dit, escrivia un punt i final en la filiació amb Espanya. La via de la supervivència nacional és la independència. El maltracte sofert durant 30 anys de transició maldestra en què s'ha imposat el jacobinisme espanyol més transversal, ha generat un pòsit en el sentiment catalanista. Avui el sobiranisme està guanyant i ara ens toca mirar més enllà. Ara és l'hora de la responsabilitat política i de la valentia institucional.

Molta gent es qüestionarà com pot trobar cabuda el nostre petit país en el món en què ens trobem. Vivim en un món globalitzat, de superpotències econòmiques i demogràfiques i nosaltres som només un petit país a mig camí entre Europa i la Mediterrània. En l'ordre actual de les coses cap dels estats europeus no és competitiu globalment i perden pes dia a dia davant els gegants asiàtics i americans. Europa necessita unitat econòmica i una força política clara i efectiva. Ha d'assumir un rol més enllà del “club d'estats” i de mercat comú que és ara per caminar cap a una confederació política amb competències i capacitat de decisió i execució sobre els seus territoris sobirans. És en aquest escenari que Catalunya ha de trobar la seva plena existència, desvinculada de qualsevol obediència més enllà de la del seu poble, el poble català, i del deure envers el projecte comú europeu. La independència, doncs, ha de venir de la mà de l'eurocatalanisme, una renovació del projecte sobiranista que trobi en l'encaix efectiu amb Europa la via per la realització de l'Estat propi.

Som una nació al marge de sentències i d'imposicions, perquè ho sentim així i perquè hem nascut com a tal i ho serem, més d'hora que tard, amb la dignitat que ens mereixem.