L'escàndol del Palau de la Música Catalana esquitxa alguns polítics i institucions i agreuja la desafecció escampant l'ombra de dubte sobre el finançament dels partits. La comissió parlamentària erosiona i enterboleix un final de legislatura inèdit. En aquest context de màxima tensió, i amb la sensació de gravetat del moment a Catalunya, sorprèn enormement la relliscada de Josep Antoni Duran i Lleida, que es va deixar fotografiar per El País a la suite de luxe que ocupa permanentment al Palace de Madrid, un hotel situat davant mateix del Congrés dels Diputats, que és allà on els polítics catalans demanen “gestos polítics per refer ponts” entre Espanya i Catalunya i on el que obtenen és el certificat de defunció del federalisme evaporat de Zapatero.
A la capital de la gesticulació política, el català que millor es mou és el socialcristià Duran i Lleida. Però esmorzar a la luxosa habitació del Palace que costa 1.000 euros diaris i lligar-se al coll una corbata regal d'Esther Koplowitz davant de les càmeres és un desvergonyiment inapropiat en temps de crisi, i més quan es jutja els que accepten vuittons i trajos a mida.
La fotografia és una ostentació innecessària, algú dirà que una relliscada tractant-se d'un polític que domina la posada en escena a la perfecció. És una imatge antiga a Catalunya, d'estil més madrileny i que podria arribar a tenir sentit uns anys enrere, però que avui, amb una ciutadania hipercrítica amb els polítics i amb mig milió de catalans a l'atur, esdevé provocativa.
A Madrid, on estan més pendents de la separació de José Bono, el reportatge del diari de l'esquerra governamental espanyola deu haver passat desapercebut. No els sobta. Aquí, ningú no ha dit res. En un país, el nostre, on es vilipendia una alta autoritat per incloure millores per treballar en el seu cotxe oficial, l'esmorzar abundant del polític socialcristià al Palace de Madrid no ha merescut cap comentari.
I després diuen que als catalans ens perd l'estètica. O que tots els polítics són iguals.
Comentaris
Sr. Gordillo, no el considero tan innocent com per no saber que el president de la Comissio d'Exteriors del Congres te, en funcio del seu carrec, trobades amb personalitats extrangeres, siguin de cortesia, siguin de treball, que no poden celebrar-se al restaurant de la cantonada per raons de confidencialita t, de protocol o de seguretat. Voste no te sopars de treball i reunions confidencials com a director de l'ACN? Doncs imagini's les que deu tenir (i a quin nivell) el president de la Comissio d'Exteriors. Article demagogic. Per cert, esmorzar abundant es el que recomanen tots els metges.
I si tenies ganes de desacreditar en Duran ¿no podies haver trobat res més substanciós?
Per sort li queda poc a aquest polìtic que ha fet tan de mal a Catalunya.
Potser li agradaria a l'articulista que el líder del Grup Parlamentari Català i tercera força a l'hemicicle en nombre d'escons, s'allotgés en un hotelet de dues estrelles a les afores de la capital. Crec que fa be estar al costat de la seu on treballa, i de tenir unes dependències en condicions per rebre i atendre tot esmorzant a les personalitats que cregui que el poden ajudar a assolir els objectius que el poble de Catalunya amb els seus vots li han demanat.
El senyor Duran és un dels pocs grandíssims polítics que hi ha al país, és un orgull que una persona tant assenyada, correcte i coherent ens representi. Moltes vegades s'ha fet burla de la seva opció per portar un ministeri, però estic segur que ho faria molt millor que la Chacon o el Corbacho, o en el seu temps el Montilla o en Clos, que han estat patètics. Diria més, molt millor que el mentider ZP com a president del govern estatal.
Estic d'acord amb el Sr. Cathaló que "el senyor Duran és un dels pocs grandíssims polítics que hi ha al país" - ara, ser polític no és sinònim de gran cosa. Si després de "grandíssim", en lloc de "polític" hagués escrit qualsevol altra cosa (p.e. usurpador, pocavergonya, mentider, etc.) , la frase tindria el mateix sentit. Referida al Sr. Duran o a qualsevol altre cap visible de qualsevol partit.
Voleu dir que amb una de menys de mil per nit, no ens n'hi ha prou?
Toni Tolugues, no em diràs que no es pot trobar un indret que compleixi els requisits que comentes per a tals reunions sense haver de pagar una suite de 1000€/dia, oi?
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.