La primera impressió, amb tota sinceritat, era que semblava que se'ns demanés solidaritat amb Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena. Solidaritat en el pitjor dels sentits. Però els conec tots tres i sé que al darrere del seu projecte hi ha intencions més nobles que la de la simple supervivència mediàtica: hi ha una crida, jo quasi diria que desesperada o amb certa forma d'ultimàtum, cap a fer possible la culminació d'allò en què fa temps que treballen. El problema que hi veig: els partits encara treballen des de fa més temps. Amb egoisme i partitocràcia? Segurament. Però també amb ideals i amb missatge, i amb més gent al darrere. Minimitzar-ho seria absurd: la política, en democràcia, la fan els partits.
La pilota, certament, és damunt la teulada de CiU: independència sí o no? Jo crec que la resposta de CiU no està sent la de llançar pilotes fora, sinó la de tornar al centre del camp. CiU està fent de Xavi quan recula i observa, abans de fer la passada. Crec que la resposta és que sí, però quan sigui el moment. I quin moment és, aquest, amb la sentència del TC i etcètera etcètera? És difícil de precisar, però en tot cas abans hem de sortir dels set pitjors anys del nostre autogovern. Quan hem fet el ridícul davant del món i quan hem perdut tant de prestigi com a govern i com a idea, Xavi prefereix que ens tornem a col·locar. I no és per covardia: és perquè els davanters estan fent el préssec.
Qui són, els davanters? No són Laporta, ni López Tena, ni Bertran. El davanter d'un país és el seu govern i el seu Parlament. A mi m'agradaria que la propera legislatura fos la de la declaració d'independència, i no descarto gens que ho sigui. Tot evoluciona molt ràpidament. Però crec que cadascú ha d'arribar a aquest punt on sóc jo (on som molts) seguint el seu propi ritme, i CiU porta un ritme més lent perquè no és una moto aquàtica sinó un transatlàntic. ERC, accelerada verbalment, s'ha estavellat amb els seus propis fets. I Solidaritat, o el partit que en sorgeixi? Que empenyi. Com fem molts. Que sigui un far, o una barca guia. Però que no sigui un corsari que posi ningú entre l'espasa i la paret. Ara només ens faltarien bandolers i pirates per tornar a la decadència, a Olivares i al Tractat dels Pirineus.
Comentaris
De fet tractar amb Esquerra, es feia desagradable des del seu inici. Sempre exigint a l'un i a l'altre el que han de fer. Que si exigeixen els deu punts i tot un seguit de bajanades. S'ha evidenciat enel tripartit, tot i ser govern es manifestava contra el govern (absurds constants). CiU, es diferent. Abans de parlar, pensa que ha de dir, i no promet res que no pugui complir. Amb tot estic convençut, igual que el comentarista, que CiU a l'hora de la veritat, si hi veu possibilitats d'èxit, donarà l'empenta definitiva per assolir-ho. Enguany però, votaré a Solidaritat Catalana.
CiU esta llençant pilotes fora de manera indigna i promet coses com el concert economic que sap que son absolutament inassumibles per a Zapatero i no diguem per Rajoy. Si volguessin el concert en Mas no s´hagues baixat els pantalons a les primeres de canvia a la Moncloa. Catalans, la falsa dicotomia entre PSC i CiU s'ha acabat. En les properes eleccions escollim entre seguir sent subdits de lÍmperi Espanyol o ser lliures i els lacais com en Mas o Montilla aixo es el que intenten impedir.
Independència ara!
Els realment ridículs son els que ens parlen de relectures generoses, "drets a decidir no-se-sap-ben-b e-que", i molt de "sentit d'estat" recolzant el nyap de retallada de Zapatero al congres. Dirigents de CiU, no seguiu enganyant la parroquia. En Mas es va vendre un cop i es vendra tants com calgui per ser president. Cal votar un front ampli de partits independentiste s. Qui no es pugi al carro passara a la historia com a col.laboracionista. Cap politic catala digne preferiria ser president d'una comunitat autonoma espanyola a ser ciutada d'una Republica Catalana lliure.
Les comparacions s'han de triar amb cura, sinó esdevenen ridícules. Xavi representa pel Barça la clarividència del joc de camp, però no s'atura ni un segon en prendre la decisió que cal. La virtut de Xavi, el que l'ha fet un jugador únic, és la seva velocitat. Comparar CiU amb la velocitat de Xavi em fa venir atacs de riure. L'"ara no toca" de CiU és el tacti-cinisme del que vol reconquerir el poder, i no prefereix no definir-se com a sobiranista ni tampoc el contrari. Un vot sobiranista entregat a un partit no sobiranista, és un vot per la Indissoluble. I en el programa de CiU em penso que no s'esmentarà ni la convocatòria d'un referèndum ni la declaració unilateral. Això si, parlaran del "dret a decidir" sense concretar què volen dir o com faran efectiu aquest dret.
Els ciutadans que volem la independència ara. A qui hem de votar?!
Salvi:
Els que volem la independència ara, hem de votar la candidatura que sortirà de Solidaritat Catalana per la Independència. Apunteu-vos a www.solidaritatcata lana.cat
Jordi Cabré , sembles en Pujol amb l´"ara no toca".
Doncs ARA hi hauria prou gent per proclamar la independència, ja que el número de persones que han votat "sí" a les consultes supera amb escreix el número de vots de qualsevol partit català o del psc-psoe. D´aquí unes dècades la generació dels nostres pares i avis ja no hi serà i no podran votar, i per poc que tinguis coneixements sobre demografia i immigració veuràs que quants més anys passin pitjor.
I el que comentes em sembla una forma realment poruca d´actuar i de pensar. Qualsevol persona amb 2 dits de front sap que CiU mai serà independentista. I jo, actualment, el considero un partit espanyolista.
En fi, llegint articles com aquest (on ha quedat clar quin partit votarà l´articulista) cada dia tinc més clar que la independència serà el que sempre ha estat : Una utopia. La gent confón el seny amb la por.
I, per la noia que deia a qui votar si volia votar indep., la resposta és : A Reagrupament / Solidaritat Catalana.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.