Meritxell Batet Lamaña (Barcelona, 1973), Meritxell Cabezón Arbat (Barcelona, 1980), Joan Canongia Gerona (Manresa, 1960), Carme Chacón Piqueras (Esplugues de Llobregat, 1971), Montserrat Colldeforns Sol (Barcelona, 1947), Joan Carles Corcuera Plaza (Sabadell, 1969), Teresa Cunillera Mestres (Bell-lloc d'Urgell, 1951), Esperanza Esteve Ortega (Barcelona, 1951), Daniel Fernández González (Barcelona, 1965), Julio Fernández Iruela (Pozo Alcón, Jaén, 1962), Anton Ferré Fons (alcalde/-essa d'Alcover), Fèlix Larrosa Piqué (Lleida, 1964), Maria Lluïsa Lizarraga Gisbert (47 anys, Amposta), María Isabel López Chamosa (Mondoñedo, Lugo, 1953), Manuel Mas Estela (Cabrils, 1948), Sixte Moral Reixach (Vilanova i la Geltrú, 1951), Josep Vicenç Muñoz Gómez (La Puebla de Cazalla, Sevilla, 1956), Lourdes Muñoz Santamaria (Barcelona, 1969), Montserrat Palma Muñoz (Figueres, 1959), Jordi Pedret Grenzner (Barcelona, 1950), Maria Dolors Puig Gasol (Terrassa, 1951), Joan Ruiz Carbonell (València, 1954), Román Ruiz Llamas (Humilladero, Màlaga, 1953), Alexandre Sáez Jubero (Girona, 1969), Francesc Vallès Vives (37 anys, Reus). Sí, ja sé que ja els coneixen, perquè ja fa tres anys que representen els catalans per mitjà del PSC en el Congrés dels Diputats i la seva interacció amb els votants és fluida i notòria, però semblava adient que, després de l'actuació que van tenir dimarts votant en contra de la resolució que havia aprovat el Parlament de Catalunya a proposta del govern liderat pel seu cap de files de partit José Montilla, mereixien un reconeixement públic més enllà d'haver sortit a tots els mitjans esmentats com a “diputats del grup socialista”. Tenen noms i cognoms (els accents els he posat jo, perquè al web del PSC tots surten sense accent; si els he posat malament, doncs, em disculpo) i no pot ser que el protagonisme se l'emportin els noms i cognoms de sempre. “Visca Catalunya! Visc a Catalunya!”, que diria el Montilla del Polònia.