Un dels trets que caracteritzen l'Europa continental és la hipocresia sovint amanida amb bones dosis de cinisme. La combinació porta a una actitud típica: el convenciment que les nostres pràctiques són moralment superiors. No hi ha democràcia que valgui. Moltes decisions es prenen perquè col·lectius influents han resolt que determinades coses són bones: la intromissió pública en la cultura i l'educació, el sistema penitenciari, determinada regulació de l'avortament, la no participació en conflictes internacionals, el protagonisme de les organitzacions sindicals...
Un d'aquests temes és el finançament dels partits polítics. Quan toques aquest assumpte, el posicionament dels guardians de la superioritat moral delata els seus orígens intel·lectuals: “No deus voler que s'apliqui els sistema nord-americà, oi?”. Així, sense més justificacions. S'argumenta que aquell sistema influeix en les decisions polítiques. Cal tenir barra! Perquè algú ens hauria d'explicar d'on treuen els diners els partits europeus per poder cobrir les seves despeses. Aquí ningú sap qui ha finançat què i, per tant, quines servituds generarà el fet. Els europeus som nets, ja se sap. Per això, durant el segle XX, hem fet dues grans aportacions a la humanitat: el comunisme i el feixisme. Hipocresia i cinisme.
Dit això, entrem en territori català. Sempre he estat partidari que el mètode de finançament dels partits es resolgui d'una vegada. El funcionament econòmicament irregular de les organitzacions (del tipus que siguin) porta a la corrupció global: la de l'organització i la dels individus –la naturalesa irregular del sistema no admet terme mig–. La normalització podria venir d'una regulació honesta i d'una certa amnistia. Fem tabula rasa i comencem de nou.
El que no es pot fer, de cap de les maneres, és muntar una xarlotada com l'organitzada per aquesta comissió parlamentària que ha fet veure que investigava potencials irregularitats entre el Palau de la Música i Convergència. I això no es pot acceptar. No es buscava pas una solució al problema del finançament dels partits, sinó perjudicar la imatge d'un partit específic que les enquestes donen com a guanyador. L'espectacle de tots contra un (i més quan aquest està a l'oposició) ha resultat repugnant. Utilitzar un Parlament amb finalitats electorals d'aquesta mena no només dóna una idea bastant aproximada de la baixa categoria dels parlamentaris catalans, sinó de la seva escassa capacitat intel·lectual. Tenim uns parlamentaris amb la mala intenció mesquina que caracteritza el curt de gambals. Però l'espectacle més al·lucinant l'ha constituït el fet que, mentre el Parlament feia el pallasso, a fora la justícia anava imputant, pel cas Palau, a membres d'un dels partits que participava en aquesta comissió inquisidora. Més aberració, impossible.
Jo continuo amb la meva: es fa absolutament necessari un sistema electoral que porti al Parlament gent de més nivell. Representants que tinguin la democràcia al capdamunt de la seva llista de valors. No podem permetre'ns continuar amb polítics que no són res més que personatgets sinistres que rebreguen la democràcia per, quan ja s'hi han mocat, llençar-la a les escombraries.
Comentaris
Excel·lent i clarificador article. Cal que tinguem present que els que governen avui el nostre parlament son els perdedors de la passada comtesa electoral. Els perdedors. Tots, es van unir per arrabassar la victòria al guanyador. I aquest és un dels seus fruits. Encara en te d'altres de pitjors. L'odi, la calumnia i, la inquisició han estat el seu tarannà habitual. Fa vuit anys que gaudim dels mateixos sapàstres inútils. El seu fruit prinipal, la sentència del T.C. Les enquestes que ells mateixos encarreguen (sempre amb els diners dels altres), preveuen una victòria del seu principal oponent i vencedors de les passades eleccions, aquest fet els remou les entranyes, i el seu odi es multiplica fins als extrems de fer les averracions que molt be detalla. Això és el que tenim. Esperem que a les properes eleccions, la imatge del nostre parlament sigui totalment diferent i es tractin aspecctes més seriosos.
A mi no em sembla just ni honrat el finançament dels partits d'aquí ni el finançament dels partits als EstatsUnits. De fet fan sentir vergonya d'altri que coses així passin dins d'una democràcia. Però es veu que no som capaços, ni aquí ni allà, de fer-ho millor...
Oscar: No estic d'acord que sigui tan corrupte el sistema espanyol com l'americà. Hi ha una diferència esencial. ¿saps quina és? Doncs que allà es fan les operacions per sobre de la taula i aquí es fan per sota.
A banda d'això suposo que si pots criticar ambdós sistemes fins a l'extrem de sentir vergonya aliena, és que en deus saber algún altre de millor. ¿ens el podries explicar?
L'únic finançament honest dels partits és el que es basa en les quotes de llur militància, amb una quota general igual per tots els militants, i amb transparència entre la militáncia. I si determinats militants, entusiastes del partit, volen aportar-hi més, no ha d'ésser-los lícit de fer-ho? Jo crec que sí. Si la quota general és, diguem-ne, 30 euros anuals, i hi ha gent que vol pagar-ne 10.000 o 100.000, qui els ho ha d'impedir i per què? I si en comptes de persones físiques són persones jurídiques les que volen fer aquestes aportacions, per què no ho han de poder fer? Per exemple, una empresa d'obres públiques que aporti un milió d'euros a un partit.
L'article fantàstic i encertat, com tots els del Sr Xavier Roig.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.