Fa set anys va trucar-me en Vicent Sanchis: “xiquet, vols escriure a l'AVUI?”. Primer a Política, després a la 3, a la 2 i ara a la Contra; aquest d'avui serà el segon cop que parlaré de mi... però realment parlaré de vostè. Perquè és que sense vostè no existiríem nosaltres i els que ajuntem lletres de vegades ho oblidem i ens atorguem protagonismes tronats.
Aquest és el últim article que publico al meu diari i podria pensar, egoistament, que algú em trobarà a faltar. Error. Bé, potser sí, el primer dia algú que cada dia tenia la generosa rutina de llegir-me mentre sucava el florolos al cafè amb llet. Però darrere meu en vindrà un altre (o una altra) i vostè que sucava el florolos llegint-me a mi, continuarà sucant-lo amb el meu successor (o successora), de la mateixa manera que anteriorment l'havia sucat llegint a qui jo vaig substituir. I així successivament. A l'univers res canvia i mai passa res... bé, descomptant l'instant que va crear-se i el dia que peti. Però entremig, passar passar mai passa res, com deia Nicolau Casaus, gran filòsof de la saviesa popular. Abans que nosaltres hi ha hagut gent molt bona i molt important que ja no hi són.
I ha passat alguna cosa? Sí, que la vida ha continuat. I ara vostè em dirà: “home, no foti, que en queda el record”. Naturalment. I tots esperem ser recordats, però això no treu (això no quita, com diu el meu excunyat) que l'espai emocional que ocupem avui, demà sigui això, un record. I és lògic que sigui així.
Jo me'n recordaré molt dels companys (i companyes) del diari i, sobretot, de vostè. I sap per què? Perquè (molt) en el fons, sóc bona persona.
Comenta l'article a www.avui.cat
Comentaris
Amic Iu, et trobaré a faltar!!! El meu AVUI, abans de paper i ara digital, sempre, sempre, comença amb el teu article, i desprès l'Empar; dones una visió de l'actualitat que em fa ser optimista, que fa molta falta, perquè el món no va a l'hora, i amb tu puc començar el dia amb un somriure i fins i tot una rialla, que és una gram manera de començar. Fins aviat, et buscaré i et trobaré, t'ho prometo. //*//
Doncs moltes gràcies per tots els articles. La majoria molt bons i divertits. No saps la de vegades que llegint els teus articles he rigut descontroladame nt tot sol. També deixes les aparicions setmanals al Versió RAC1 d'en Clapés? Molta sort en el canvi i gràcies. Jo també et buscaré i et trobaré.
També et trobaré a faltar. Gràcies per tot el que has escrit fins ara.
Iu, moltes gràcies i fins la propera!
Veig que l'Avui continua fent mèrits per a que no renovi la subscripció. ....
En fi, em sap molt de greu. Jo començava llegint el diari per la contraportada. Posar-vos a tu i l'Empar junts va ser una gran idea (molt millor que aquell intent que es va fer de la Mar Jimenez i el Salvador Sostres). On aniràs ara?T'afegiràs al nou diari que s'està gestant?.
Bé, molta sort.
Et robarem a faltar.
No entenc que l'Avui deixi escapar plomes com la teva.
És a dir, tots els que gosen criticar a algun partit del tripartit cauen en desgràcia en aquest diari. Ja n'he perdut el comtpe. Sort que a l'octubre tindrem l'ARA i la meva subscripció venç al gener.
Senyor Iu Forn: Sento molt que s'en vagi del "AVUI". A casa hem disfrutat molt amb el seu humor. Han set les gotes que han fet més suportables els entrebancs de la política i la economia. Li desijo molta sort en les noves activitats al seu abast. Que la seva xispa l'acompayi sempre. Esperò poder-lo trobar en les ones hertzianes o al paper impres.
Molt cordialment.
L'escapçada de l'AVUI continua. Hem sap molt greu.
Moltes gràcies i esperem veure't aviat a algun altre mitjà. Trobarem a faltar el nostre somriure provocat per els teus articles. :'-(
Al llarg dels anys n'he llegit tants de mítics que per mencionar-ne un que encara recordoés el que es titulava "Rubianes que en pensa?"
Molta sort!
Potser sóc un ingenu (segur, però és un problema de fàbrica), amb tot deixa que et pregunti, Iu, ¿te'n vas perquè has trobat una feina més bona o perquè t'han fet una bona feina? En qualsevol cas és una llàstima que desaparegui d'aquí un teclat com el teu, que diu les coses justes (hi pots estar més d'acord o menys d'acord, esclar) i sense anar més enllà de les 300 paraules (nombre màxim i raonable en el món digital perquè et llegeixi la immensa majoria). Espero que et puguem retrobar aviat.
Què està passant al diari Avui? Tanta pressió hi ha per destruir-lo? I se n'ha d'ocupar El Punt, un altre diari català? 8Que li sembla que li fa nosa l'Avui al Punt i l'ha comprat per tancar-lo?) Quina merdeta de país, som autodestructius. IU que tinguis sort!
Ostres... durant tots aquests anys no t'he deixat de llegir ni un sol dia, i sempre eres el primer. Amb la teva ironia feies unes anàlisis de la realitat molt clarividents. No sé si te'n vas o et fan fora (ja m'imagino que molestaves a algú...) si és axí, molt malament per l'AVUI, ja són massa pèrdues valuoses. Ara espero que no plegui en FER, ja seria massa!!!
Moltes gràcies IU. Lamento que l´Avui perdi la teva ploma. Hi perdem tots. Bona sort
Que en aquest món no passa mai rès i que ningú no es indispensable fa molt de temps que tots ho sabem. Això no vol dir que el que no era indispensable no es trobi a faltar. Iu jo i suposo que molts més et trobarem a faltar, per la teva ironia, la teva irreverència, el teu humor i, perquè no? la teva mala bava.
L'Avui és el meu diari des de fa molts anys; evidentment hi ha passat molta gent que hi eren i ja no hi són, però no sé si un sotrac tant fort com el que està patint en els darrers mesos l'havia tingut mai i voldria suposar que el podrà aguantar. No sé però des de fora ha ha moments que sembla que des de dins el volen dinamitar; que consti que em vull equivocar.
Iu, abans d'ahir ens vam trobar al Parlament convidat per un bon amic parlamentari, i vaig aprofitar per saludarte presentant-me com un lector fidel teu. Jo també trobaré a faltar la teva columna diària de l'Avui, i et vull manifestar el meu agraïment alhora desenfadat, punyent i valent. Especialment m'enrecordo molt de quan, a conseqüència d'un article teu a l'Avui (a la pàg. 2, no a la contraportada) sobre els militars franquistes, i les seves mares, que van ocupar Barcelona el 39, vas ser valent i digne de reconeixement (vinga!!, que ja sé que penses, que no tens ànima de màrtir i que no penses engruixir la seva llista). Vull continuar llegint-te a diari. Rep una forta abraçada i molta sort, te la mereixes.
També sentiré la teua abscència. Gràcies.
Et trobarem a faltar, esperem trobar-te en un altre mitjà.
molta sort amb el teu futur, Iu. Espero poder seguir escoltan-te amb el Clapés a RAC1 i si segueixes escrivint en un altre diari, doncs allà ens retrovarem. Un plaer tots aquest anys de columnes a l'Avui. Gràcies
Ara hi he caigut! Tu escrius a l'Avui des del 2003 (dius que fa set anys)? Llavors feia poc que jo n'era un lector habitual. Fent memòria crec que la primera volta que et vaig llegir (o millor dit, que recordi que vaig llegir alguna cosa signada per tu) va ser en unes cròniques diaries que feies de campanya electoral molt divertides. Pot ser?
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.