Entenc que les referències històriques són habitualment una font d'inspiració de la política. I en certa mesura és bo que això sigui així. Altra cosa és que aquest país sovint està pensant massa en el passat i el que cal són més propostes de futur. Però això no és el que em preocupa. Sinó el desgast o desdibuix que en moltes ocasions s'està produint sobre els referents històrics. El darrer cas és el de Solidaritat Catalana per la Independència. Tothom té dret a presentar la seva proposta política a la ciutadania. I, per descomptat, l'expresident del Barça, Joan Laporta, no pot ser ni de bon tros una excepció. Però aquesta apel·lació a la Solidaritat Catalana del 1906 queda una mica fora de lloc. Primer perquè el context històric és del tot diferent. Afortunadament, al nostre país el lerrouxisme del segle XXI no ha arrelat i queda dipositat en un minoritari Ciudadanos i en sectors del PP. La qual cosa, per sort, fa impensables uns atemptats com el de què va ser víctima Cambó a Hostafrancs durant les eleccions. Tampoc podem oblidar que la intenció no era pas la de separar-se d'Espanya sinó de controlar-la. En segon lloc, perquè, amb tot el respecte per als seus impulsors, pot quedar una mica presumptuós equiparar-se amb líders polítics com ara Enric Prat de la Riba o el mateix Francesc Cambó. I finalment, perquè, tot i que no m'agrada fer vaticinis electorals, no veig la candidatura de Laporta en condicions d'obtenir el 67% dels vots i el 93% dels diputats, com ho va fer la Solidaritat Catalana d'aquelles eleccions del 1907. Entre altres coses perquè ni tan sols ha aconseguit unificar el conjunt de l'actual independentisme extraparlamentari. Està clar que el nom no fa la cosa. Però a Catalunya li convé molt que no traïm els mots. Perquè potser més endavant ens farà prou falta una veritable Solidaritat Catalana.
Tancar la finestra 
Opinió
L'APUNT
Solidaritat Catalana
Altres articles de l'autor
- 26/07/2011 El fanatisme no és cosa d'ètnia ni de credo
- 19/07/2011 De la batalla de l'Estatut a la del concert
Notícies de ...
Publicat a
- El Punt Barcelona 31-07-2010 Pàgina 2
Desar aquesta pàgina a:
Comentaris
Solidaritat Catalana??? No. No son els mateixos ni els mou els mateixos interessos....Vaja exemple de fer "UNITAT"!!!
...Acabo de veure un comentari al article d'en Cardús al web www.reagrupament.cat i l'hi pogut relacionar amb el següent link:
http://annanoticies.com/2010/07/30/lopez-tena-fund ador-de-solidar itat-catalana-s c-a-baeta-assoc iat-de-reagrupa ment-independen tista-ri-no-vol em-saber-res-de -reagrupament-l a-candidatura-s obiranista-lorg anitzararem-sc- en-unes-pr/
Si es veritat, aquests "talps" de ERC i de CiU amb el trepa del Laporta, ens l'han ben fotut... No només dinamiten la possibilitat de una Candidatura UNITARIA... si no que traeixen la confiança de tots els que hi vàrem sortir al carrer el 10J... i que volíem fer realitat una CATALUNYA AMB ESTAT. Se'ls ha vist el llautó!!!... ens estàn enredant!!!. Prou mentides: INDEPENDÈNCIA CATALANA JA!!!. Reagrupem-nos!!!
Sr. Espada, potser les coses son mes senzilles. Solidaritat Catalana es el nom d'un partit registrat el 1980 per l'ex-sogre de Laporta. No es gens facil trobar un nom amb ganxo que no estigui registrat i sigui suficientment diferent a d'altres per no ser -el nom o per les sigles- impugnat. Potser es va considerar que Solidaritat Catalana (amb l'afegit 'per la independencia' de cara al registre) tenia ganxo, i nomes va ser necessari una acord 'familiar' per aprofitar un nom (a mes, historic) sense perill de ser impugnat. Pero no es nom per a supersticiosos: La Solidaritat Catalana de 1980 no va treure ni un diputat, i com la de 1907, es va disoldre al cap de poc sense aconseguir els seus objectius.
En las legislatives del 77, hi va ver un que per fer un front comú català a Madrid, ell es posava al quint de la llista. Això demostrava tenir ideas clares. Va ser president de Catalunya durant molts anys. Ara, en hi ha un que ha dit lo mateix. Que no en divideixins les legitimes idees polítiques, primer fem el pais. Aquest que ara critiqueu ha demostrat amb el Barça que ho té molt clar.
a El Dr. Carretero i amb ell RCAT van fer una aposta reiterada i pública per Joan Laporta. Per tant a qui més interessava la incorporació a la candidatura RCAT de Laporta era al Dr. Carretero. I pocs dies abans de la III Assemblea el pacte era un fet (amb llocs de llistes fins i tots), però tres o dos dies abans, Laporta se'n va desdir dient que RCAT s'havia d'integrar a Democràcia Catalana i fent-hi la major part dels diners. Per què Laporta va actuar així? Si no volem ser malpensats (a qui pot beneficiar que Laporta i Carretero no vagin junts a les eleccions? Ci..... i ER....., potser?), el més lògic és pensar que en l'entorn de Laporta algú li hagi fet veure que incorporar-se a una candidatura (Laporta i algú més, 4 o 5 persones), davant una organització que té 3.500 associats, no li permetria controlar-la, ni controlar els diputats.
I algú, per exemple que comenci per Lòpez i acabi per Tena, o algú que comenci per Uriel i acabi per Bertran, se li han ofert, o ja li havien ofert, per muntar una candidatura pret a porter (vestida això sí, de llistes obertes) per tal de caure en aquest "perill". Aquesta oferta li van fer, o han fet, aquells que no crien en una candidatura transversal independentista, compromesa amb una declaració unilateral, quan hi hagués una majoria parlamentària, perquè la seva aposta eren CiU i ERC, respectivament. Si el programa que presenta la marca electoral que li han fabricat o ha fabricat Laporta és una còpia de RCAT i es nega, en cap cas, a negociar allò que ja havia tractat amb Carretero (les llistes) [vegeu: http://annanoticies.com/2010/07/30/lopez-tena-fund ador-de-solidar itat-catalana-s c-a-baeta-assoc iat-de-reagrupa ment-independen tista-ri-no-vol em-saber-res-de -reagrupament-l a-candidatura-s obiranista-lorg anitzararem-sc- en-unes-pr/ ],...
algú, sense mal intencionat, pensarà en una expressió que descriu aquest penosa situació: OPA HOSTIL. Però, tanmateix, Laporta i Carretero estan condemnats a entendre's, perquè saben que les seves expectatives electorals només passen per una única candidatura, amb el permís de Lòpez Tena, clar. I de Valderos i Pereires que de seguida han corregut a oferir-se per si hi ha alguna cadira lliure (sí, nois, entreu; mirra Valdero, tu seràs l'encarregat d'organització, que bé, no?; i tu Pereira, el cap de Tarragona). I l'11 de set. farem una gran festa en què la gent serà feliç i menjarà anís. Si no és que la hipòtesi dels més malpensat és la certa; que dels partits se'n surt i també s'hi pot tornar a entrar, o que si et fotem fora de casa, o te'n fas una de nova o li arsabasses la seva a quin en tingui o se l'estigui fent. Però això només serveix per als malpensat, que no és el meu cas.
Heu aconseguit sembrar dubtes sobre quelcom que tenia força clar: La conveniència d'un partit que no sigui Esquerra que clarament està supeditat al PSC, per donar una empenta a CDC cap a la sobirania. Però si sembreu tants dubtes, crec que anirà en detriment de les persones que podien votar-los, i que ara estan a la abstenció o al vot blanc-nul, per no trobar cap ubicació adequada als seus gustos. Això si que seria fatal. Ens cal que aquests vots independentiste s surtin a la llum per refermà la ruta cap a la independència. Aquesta gent que no vota o ho fa en blanc, no serveix per donar-nos poder en front del PSC-PP, clarament dependents d'Espanya.
El lerruixisme es pot presentar de moltes maneres. Una de les quals es pot dir Ferran Espada.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.