Jason Li és un xinès de 26 anys que ha viscut més de la meitat de la seva vida als EUA i els últims dos anys a Catalunya. Des de fa poc ha estat treballant en un assaig gràfic sobre les seves experiències catalanes, del qual ja hi ha dos capítols disponibles (en anglès) a: http://www. adeu-barcelona-catalunya.com. El primer capítol, sobretot, és una síntesi reveladoríssima de què passa a un estranger quan aterra a la capital del país amb vista a residir-hi.

A les primeres vinyetes veiem com, al Jason, l'atabalen força residents forasters que li diuen que els catalans no tenen sang a les venes, que són freds i secs, fins que Jason acaba caricaturitzant aquesta actitud amb un dibuix d'un toro amb un cor il·luminat (que ve a ser la visió que aquests forasters tenen dels espanyols autèntics) i un ase decandit (la que es té dels catalans). Gens satisfet amb aquest maniqueisme, tot seguit l'autor resumeix la història de Catalunya amb precisió i acaba citant fragments d'algun discurs polític d'en Joan Laporta per donar una idea del conflicte actual.

Llavors, havent-se trobat amb una noia japonesa que se sent catalana, conclou que amb l'aprenentatge de l'idioma n'hi ha prou per ser català. I que si hi ha residents estrangers que diuen que els catalans tenen la sang freda és perquè així –rient-se dels autòctons– se senten més units entre ells: una opció fàtua.

Tant de bo que jo hagués pogut regalar aquest assaig gràfic a la munió d'estrangers catalanofòbics que coneixia als anys 90: al cap i a la fi, quatre imatges valen més que trenta mil paraules malgastades cada vespre.