Quan li vaig fer un comentari sobre Ava Gardner, un alumne trempadíssim em va dir que no sabia qui era. Més tard, a classe, vaig descobrir que no era l'únic que ignorava l'existència, i per tant la bellesa, de la protagonista de La comtessa descalça. Si hi ha joves de vint anys que no saben qui va ser, i qui encara és a les pantalles, Ava Gardner, el nom de Sylvia Sydney què els pot dir? Tanmateix, com que les enquestes informen que la mitjana d'edat dels que llegeixen diaris supera els 50 anys, confio que algun lector o lectora conegui aquesta actriu, que, a finals dels anys trenta, en què van emergir les llums i les ombres del cinema negre, va convertir-se en una de les millors amigues dels gàngsters, sobretot si ho són perquè la seva condició social els ha dut a un Carreró sense sortida (títol d'un film de Willyam Wyler amb Sydney) o perquè són perdedors abocats a la fatalitat. És així que, de Sylvia Sydney, recordo especialment la seva presència a Només es viu una vegada, film de 1937 de Fritz Lang en què Henry Fonda, sortint de la presó, es casa amb la dona que l'ha esperat confiant que canviï de vida. Ell ho intenta, però, acusat equivocadament d'un robatori i d'un assassinat, afrontarà una fugida impossible en companyia de la seva dona, que li farà costat fins a la mort. Un any abans, en el seu primer film als EUA havent fugit de l'Alemanya nazi, Lang va fer que l'actriu fos l'única encarnació de la innocència i la tendresa a Fúria, evitant que Spencer Tracy es vengi d'aquells que van voler matar-lo en haver estat acusat injustament d'un crim. He volgut recordar Sylvia Sydney perquè avui, justament, es compleix el centenari del seu naixement, a Nova York. I perquè en sóc una fan, com també ho és Tim Burton, que va donar-li el paper d'una funcionària de l'“altre món” a Bitelchús. Anava a dir que, encara que no la identifiquin com una heroïna del cinema negre, els de vint anys potser l'han vista en aquest film, però, de fet, el 1988 encara no havien nascut. I la memòria del cinema va fent-se curta.