Aquests dies s'està parlant molt de la democràcia interna dels partits. Per una part, Solidaritat Catalana propugna confeccionar les llistes de forma assembleària. Diuen que han de sortir “des de baix”. A Madrid, la provincial del PSOE farà unes primàries per triar el candidat “oficial”. Aquests actes em recorden la gent que es perfuma per dissimular que no s'ha dutxat. Ja se sap, posats a fer pudor, que no sigui tan desagradable.
Anem a pams. A nosaltres, els contribuents, la democràcia interna dels partits ens importa molt poc. Si la democràcia no abraça tot el procés electoral, el tema esdevé una farsa endogàmica, com ara. És com si es volgués abillar de democràtica l'elecció del papa de Roma pel simple fet que els cardenals de tot el món (ep, de tot el món!) l'escullen d'entre ells. La missió dels partits s'ha d'assemblar a la dels exèrcits: estan per defensar la democràcia més que no pas per exercir-la. Vull dir que els beneficiaris finals de la democràcia no han de ser els militants de partit, sinó els electors.
no serveix de res fer referència al sistema de primàries americà (que no existeix com a tal, ja que el procés depèn de cada estat o comtat).
En aquest cas, en la selecció dels candidats no només hi participen els militants del partit. La contribució de la comunitat (persones d'un poble, districte o parròquia), que res té a veure amb el partit i que ajuda a determinar els candidats més idonis, juga un rol importantíssim. Lògic. Més tard, quan vinguin les eleccions a la legislatura de l'estat, o a la Cambra de Representants, és tota la població la que escollirà oficialment el diputat del districte. Per tant, els partits americans intenten saber quins són els candidats que més agraden a la gent. Com que de diputat només en pot sortir elegit un per districte, els partits han de presentar el candidat més atractiu per a l'electorat. Per això, la designació de candidats és importantíssima.
Ara, que els partits d'aquí vulguin fer veure que practiquen la seva democràcia interna per, després, encolomar-nos una llista tancada d'una circumscripció aberrant, sembla una aixecada de camisa massa forta, no troben? Un diputat escollit en llista tancada a la circumscripció de la província de Barcelona, quins interessos representa? Els de la gent de la Pobla de Lillet o els de la gent de Sitges? Per tant, jo demanaria menys demagògia. Perquè apel·lar a la sacrosanta paraula democràcia pel fet de representar el teatret de les eleccions internes és, un cop més, un insult a la intel·ligència.
Escoltin, partits: facin les llistes com més els interessi, perquè d'aquelles que vostès produeixin, els electors no podrem treure'n cap profit. Però, això sí, incloguin en el seu programa la reforma del sistema electoral. Jo vull elegir i conèixer la cara del diputat del meu districte. Vull interpel·lar-lo a la seva oficina els caps de setmana. Vull saber que el seu partit l'escoltarà, perquè, si no s'escolta el que ell suggereix (pressionat per l'electorat del seu districte), pot ser que la propera vegada aquest electorat no el voti i, per tant, el partit haurà perdut un diputat (i ell la cadira). Això és democràcia. La resta, disculpin-me, són ganes de fer el tocatimbals.
Comentaris
El Sr. Roig, com sempre, hi toca. Que no ens vulguin dristreure amb "collonades" i facin democracia de debó.
Excel·lent Xavier Roig, tot la meva admiració per l'article. Les primaries de llistes obertes dins d'un partit és pura demagògia quan un dels qui ho demana en nom de la regeneraciò democràtica porta tota la vida de diputat i des dels 16 anys vivint a costa del partit.
Però també ho és en el sentit que vosté diu. De fet jo no conec cap partit d'europa important que trií els seus candidats per llistes obertes. Tots trien un equip o en els casos a on hi ha llistes obertes a les eleccions, es trica un respresentant, que serà el candidat a diputat de la circumcripció petita a on només hi va un representant.
gràcies per explicar-ho tan bé
L'artícle da Xavier Roig, magnífic com tots el seus, e recorda una faula (em sembla de Samaniego), que parla d'uns conills que discutien sobre la raça d'uns gossos que s'els hi atansaven, de si eren llebrers o conillers. Ho feien molt acalordament, tant que no es van adonar de que tot d'una els van caure a sobre i se'ls van cruspir tots.
Això, més o menys és el que passarà als nostres irreductibles "independentiste s". Mentre es barallen per collonades, l'enemic se'ns menjarà a tots i ells es quedaran amb un pam de nas sense poder entrar al Parlament.Això si, purs i ferms en els seus sagrats principis. Separadíssims i fora: discutint el sexe dels àngels. I nosaltres, en mans dels de sempre: als qui el país els importa un rave, ben peixats i ben pagats. Quina pena!!!
Esclaridor article Xavier: Encara que corres el perill que et diguin que ets de Reagrupament!!!!. Dona gust lleixir algú que escriu amb sentit comú.....gràcies
pit i amunt
Sí, digue'm-ho clar: desacredita completament qualsevol estratègia de 'regeneració' que algunes de les 'cares visibles' d'aquesta nova patum siguin gent com l'Uriel Bertran -un clàssic trepa de la partitocràcia, el que 'porta 16 anys vivint del partit...' - o un tal Carretero, per l'altra patum -que no hem canviat tant...- que fa fer un cop de timó per desfer-se de gent que podia fer-li ombra.
Que l'anomenat 'esperit del 10 de juliol' estigui un mes després tant i tant enfosat i tocat és lamentable. Ara bé, si tanta gent vam poder desbordar tota una classe política en una manifestació històrica, que es calcin, perquè potser el següent partit més votat després dels 5 habituals no serà ni SI, ni Rcat ni PxCat ni encara menys els ciutadans no nacionalistes (por supuesto!) o la inefable UPD, no, em jugo un pèsol que a hores d'ara molta de la gent que vam anar a manifestar-nos ja tenim clar el vot en blanc actiu!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.