Aquestes últimes setmanes s'ha parlat molt de la independència política de Catalunya no només com a possibilitat real sinó com a única solució. Diversos experts ens n'han explicat els avantatges a grans trets: una economia millorada i una cultura lliure de traves. Ara bé, ja que se'n parla tant, no m'he pogut estar de pensar, egoistament, en els petits avantatges personals que en trauria: 1. La noia anglesa, resident a Barcelona, que em va dir fa anys: “No tinc res contra els catalans, però vull que em deixin viure a Espanya”, per fi fotria el camp. 2. Les visites al supermercat deixarien de convertir-se en unes classes subliminars de portuguès. 3. Es podria visitar la resta del planeta sense haver de passar per Madrid o Munic. 4. El taxista tarragoní que em va dir hijo de puta per parlar-li en català hauria d'anar més amb compte. 5.Ningú mai no tornaria a titllar-me de “nacionalista” cada cop que dic que tinc la sensació que no visc a Espanya. 6. La Renfe desapareixeria –al·leluia!– i el seu substitut (la Xanfc?) seria millor per la raó senzilla que no podria ser pitjor. 7. Cada cop que un estranger els parlés en català, els catalans deixarien de fer-se'n creus. 8. Molts llibres catalans es traduirien a l'anglès; fins i tot els meus. 9. L'exèrcit d'advocats que fan l'agost cada vegada que hi ha un contenciós administratiu amb el govern central, no guanyarien ni un cèntim més. 10. Els nostres governants farien cas de qualsevol reivindicació popular, en part perquè el Palau de la Generalitat, al contrari de la Moncloa, és molt a prop i molt més fàcil d'incendiar.