El tal Bernie Ecclestone, famós senyor Fórmula 1, té un negoci basat en el fet d'anar enamorant-se de les persones que li permeten augmentar els seus ingressos. Ara ha estat buscant parella a València i ha tingut, ves per on, la fortuna de fer un trio amb la Grita Barberá (efectivament, no parla, crida) i el pare Apel·les Camps (fixi’s que el famós mossèn i l’amic de Zaplana no només s’assemblen físicament, sinó que fan els mateixos gestos). Va ser veure reflectits els euros a la seva cara i, patapam!!!, amor a primera vista. Enamoradís que és el xicot. I té bon gust el lladre, oi? (aclariment: l’expressió lladre té el sentit que tota la vida ha tingut aquesta expressió catalana).

Veient el panorama, el següent enamorament podria ser amb el gran Johan Laporta i per dur la Fórmula 1 al Camp Nou. La cursa es diria Gran Premi Fitxaré David Beckham. No sóc cap gran arquitecte, però tinc un projecte. L'estadi, el Miniestadi i el Palau anirien a terra. Al seu lloc construiria uns pisos i uns centres comercials (vaja, com acabarà passant realment) que acollirien un circuit urbà amb un traçat insuperable. A final de recta hi hauria el revolt del nacionalisme d'aparador seguit de la pujada del màrqueting de pa sucat amb oli. Després vindria la doble ziga-zaga del cercle cobdiciós, el revolt obert de la prepotència, la baixada de la suficiència i el revolt tancat del descrèdit. Després de la contrarecta, patrocinada per la discoteca Bongos d'Ipanema, vindria la xicana del tothom que s'atreveix a criticar-me és un nuñista i el mític revolt amb gas a fons del cunyat que continua manegant per darrere quan se'ns va dir que ja no manegava res i que es veu que ens han pres per imbècils i creuen que no tenim ulls per veure com continua manegant. Dos revolts seguits de dreta, el perdonavides i l'encantat d'haver-se conegut, ens porten directament a la recta de sortida del silenci presidencial més absolut, passi el que passi.

Impossible trobar un circuit més real, oi?