El candidat de la UMP va fer bones ahir les enquestes. No hi va haver cap sorpresa. Nicolas Sarkozy va guanyar de llarg Ségolène Royal. Sarkozy, amb més del 53 per cent de suport electoral, serà el nou president de la República Francesa. El personatge pot agradar més o menys, però cal reconèixer que ha liderat des del primer moment la cursa electoral i que ofereix una alternativa política nova. Algun analista comentava ahir que per primera vegada França tindrà un president liberal. És un liberalisme –convé matisar-ho– a la francesa. En realitat, Nicolas Sarkozy sembla que hagi triat més aquesta etiqueta per no ser titllat de “polític de dretes” o de “conservador”, termes que rebutja frontalment. El programa econòmic del guanyador de les eleccions insinua un cert liberalisme, però en cap moment entra de ple en les reformes estructurals que necessitaria el sistema francès, que es basa en un intervencionisme públic desmesurat. El Sarkozy més contundent –i segurament el que més vots ha rebut– és el que proposa mesures d’enduriment de la immigració i un europeisme encara molt més tebi que el que havia desplegat Jacques Chirac. Nicolas Sarkozy i el seu estil són ara l’esperança en una França encara forta però amb una crisi estructural seriosa. El nou president necessitarà molt més que carisma i empenta per resoldre els grans problemes que ha d’afrontar.

Pel que fa a Ségolène Royal, ha estat la perdedora de les eleccions, però ha perdut guanyant. Guanyant, perquè la candidata socialista s’ha enfortit davant el seu partit i contra els seus detractors, que eren molts. En les darreres eleccions presidencials, el seu antecessor, Lionel Jospin, va quedar descartat en la primera volta i va reaccionar abandonant el Partit Socialista i la política. Contra els que li donaven un crèdit escàs, Royal ha convençut una part important de l’electorat, ha reduït el cop que molts li auguraven i ha proclamat la voluntat de “continuar lluitant”. El primer repte que haurà de superar si vol convertir-se en la líder indiscutida del PS arribarà amb les eleccions legislatives del 10 de juny. Ségolène Royal s’hi haurà de presentar i caldrà que demostri que és capaç de treure un bon resultat que li permeti acabar amb l’escassa credibilitat que encara mantinguin els seus detractors.