Bonic, el teu DVD, Xavi García Albiol. I és que Badalona és preciosa, s’ho mereix. En set minuts, fas un repasset a l’alcadessa Maite Arqué que ja voldrien moltes pubilles de bon veure. Tot són elogis cap al seu incansable dinamisme, la seva empenta incansable, talment una Xahrazad renascuda, a l’hora de convertir la vostra bella ciutat en una autèntic paradís mahometà.

Les imatges són impagables, i tots interpretem que darrere les paraules dels ciutadans entrevistats, s’hi amaga un cant soterrat a l’orgia multiculti. Quan parleu de rates, brutícia i robatoris, alternant-ho amb autèntics panegírics a la futura mesquita i als pisos pastera, o amb imatges de magribins que es graten l’engonal, tots entenem que en el fons estàs reclamant que Badalona esdevingui un oasi poblat de mil i una nits de plaer moresc.

Des de l’alçada de la teva torre de penyaire juvenil, amb aquella expressió de cistella buida, marcada per la fam de pilotes, tu ens toques la música del futur. La ironia amb què ho formules és pròpia d’un colós de la política. Com podem entendre, si no, la teva pretesa alarma sobre els excessos de la immigració sense control, quan l’expresses íntegrament en castellà?

Això sí, amb accent de Llefià. Caram, molt bona aquesta, Xavi Flabiol. Toca la flauta i tindràs totes les Juanis fent cua. Quina visió: badalonins del món, uniu-vos per una ciutat de soca-rel. Bona, molt bona aquesta, flautista de raça pura.