De la mateixa manera que a la dècada dels vuitanta el concepte independència no formava part de l'agenda política parlamentària, i de la mateixa manera que a partir de la dècada dels noranta i, sobretot, en la primera dècada dels 2000 el concepte independència ha passat a formar part del debat polític parlamentari, amb vista a la segona dècada d'aquest segle hem fet un pas endavant i, del concepte independència en abstracte, s'ha passat a la concreció: “referèndum per la independència” (o, per ser més exactes, “referèndum per l'autonomisme, el federalisme o la independència”, a triar).
A mesura que s'acosti el dia (encara relativament llunyà o relativament proper, segons bufi el vent) d'aquest referèndum per la independència, s'aniran exposant arguments a favor i en contra de les opcions.
El primer que cal recordar sempre és que els partidaris de l'autonomisme i del federalisme (que és un eufemisme) tenen, com a primer punt de campanya, no l'argumentació contra la independència, sinó l'argumentació contra el mateix referèndum. La seva gan victòria és la no-convocatòria del referèndum, perquè no tocant res ja el tenen guanyat.
És per això que persones com el president Montilla no estan argumentant fins ara contra la independència, sinó contra el referèndum. No gasten munició contra la independència, sinó contra el “referèndum per la independència”, perquè saben que el sol fet de convocar-lo certificaria aquesta nova etapa de la política catalana superadora de les etapes viscudes des de l'inici, l'any 1980.
L'argument únic que fins ara s'ha sentit a Montilla i el PSC (i, curiosament, també al PP i altres exponents de l'espanyolisme i de la dreta) és que el “referèndum per la independència” produiria “fractura nacional”. Fractura nacional? Deuen voler dir “fractura de la unitat nacional”. Si hi ha dues nacions no hi ha fractura. Et pots fracturar un braç, però dos braços separats no són dos braços fracturats. Tanmateix, són uns mestres del llenguatge (parlen de “fractura” perquè és una paraula que només de sentir-la ja fa mal). Cal que els partidaris del referèndum guanyin abans la batalla del llenguatge.
Comentaris
Totalment d'acord, perverteixen el llenguatge
http://solidaritatmoli ns.blogspot.com/2010/08/tenen-por.html
el pais ja està fracturat entre els que volen ser lliures i els que no ens deixen, caldrà trobar unl nou remei
Sempre que hi ha debat hi ha fratura social, els qui estan a favor o en contra de l'abort o l'eutanasia o del matrimoni homosexual, els que estan a favor o en contra de l'independència de Catalunya, per això tenim una cosa que es diu democràcia i el que no poden fer els dependentistes és dir-nos que l'aplicació de la democràcia crearia una fractura social, des de quan?
aquests dependentistes ja formen part del subgrup que no els interessa la independència, el qual és legítim però dir-nos que si canviem això perque ho vol una majoria democràtica es crearia una fractura social, a aquestes alçades és ridícul.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.