Els germans José i David Muñoz, els Estopa, són a punt d'estrenar nou disc. L'han titulat Allenrok que no és sinó Kornellà a l'inrevés. Amb motiu d'aquest llançament un dels periodistes d'espectacles d'aquesta casa, en Bernat Salvà, els fa una entrevista. La primera pregunta fa referència a les xifres de vendes del grup, uns tres milions de còpies –pirateria a banda– dels seus anteriors treballs.

L'èxit d'aquests dos germans, amb una trajectòria musical nascuda, crescuda i madurada a Catalunya, és una prova més de la normalitat en que es viu en aquest país. Les veus que insisteixen dia sí dia també que a Catalunya està prohibit respirar en castellà, s'haurien de qüestionar com és possible que un grup com Estopa hagi pogut arribar fins on és ara i com pot ser que mantinguin, també en aquesta terra, un públic fidel.

Davant el paisatge apocalíptic que ens pinten els anomenats no nacionalistes, la vitalitat d'Estopa ens recorda la magnitud de les seves mentides. Per a cantar en una llengua prohibida, perseguida i boicotejada, segons la dialèctica no nacionalista, no està gens malament. El castellà mor a Catalunya, però Estopa omplirà el Palau Sant Jordi el 13 de juny. A algú li hauria de caure la cara de vergonya.