Les amenaces són, des d’ahir, un fet. S’han clausurat les emissions de TV3 a les ciutats d’Alacant, Elx i els seus voltants, és a dir, la televisió pública catalana ha perdut, en una nit, mig milió d’espectadors potencials. Després de 21 anys d’emetre per a tot el territori de parla catalana, ha caigut un dels 13 centres emissors que Acció Cultural té per tot el País Valencià. I en podrien seguir d’altres.

Els més optimistes pensaven que el govern de Francisco Camps no tallaria les emissions fins que no es concedís el múltiplex que ha de permetre la reciprocitat de senyals entre TV3 i Canal 9. Però la nocturnitat i alevosia emprada per les autoritats valencianes demostren que no tenien cap intenció de facilitar les coses. Al contrari, en ple context electoral, els blaveros mostren la seva força a costa de la llibertat d’expressió i d’una televisió que és tan referent de catalanitat com de qualitat. A la televisió del País Valencià no van sobrats ni d’una cosa ni de l’altra.

És per això que és especialment dolorós aquest nou intent de tallar els vincles que ens uneixen a catalans i valencians.