Em comença a fer pujar la mosca al nas la pretesa unitat de l'independentisme.
Si faig un cop d'ull al recent creixement de l'independentisme dintre la nostra societat, penso que els motius de major influència en el seu creixement han estat el Sr. Aznar, anys enllà, i en l'actualitat, la sentència del Tribunal Constitucional, que ha provocat la manifestació més multitudinària que es recorda i amb un crit unànime a favor de la independència de Catalunya. Per tant, els moments històrics en què el moviment independentista ha tingut major crescuda, han estat majoritàriament gràcies a Espanya.
No parlo del pòsit, de la lluita, de la feina feta per milers d'exemplars lluitadors per la defensa de les nostres llibertats col·lectives; aquests sempre hi han estat i sempre hi seran. Parlo dels moments més àlgids que acaben fent canviar el rumb de les coses.
Des de les primeres eleccions al Parlament, l'any 1980, no ha existit mai un posicionament d'unanimitat entre els partits polítics representats al Parlament. Mai. Ara, però, es demana la unitat, en aquest moviment social i polític a favor de la independència, jove, creixent i absolutament desbordant, i es titlla de greu error o irresponsabilitat si no s'aconsegueix. Els actuals partits ja es freguen les mans, de fet.
Seguiré intentant-ho i desitjo que tothom segueixi treballant per aconseguir la unitat d'aquests partits. No obstant això, aquesta unitat depèn bàsicament de cinc o sis persones, a dia d'avui, i en gran part també de la resposta i el missatge que està donant la societat, en forma de clam per la unitat i que ha de seguir pressionant.
Des de la mort del dictador, no ha existit mai al Parlament de Catalunya ni una sola opció, amb possibilitats reals, que accepti que els seus representants escollits serviran per proclamar la independència de Catalunya. Mai, cap partit polític s'ha presentat a unes eleccions tenint com a primer i irrenunciable punt programàtic la declaració de la independència de Catalunya des del Parlament. Ara n'hi ha com a mínim dues. No em cap al cap com des d'un pensament independentista aquest fet no pot ser sinònim d'èxit esclatant i fer-nos sentir satisfets. Per a mi, la unitat de l'independentisme real ja existeix, ja hi és, ja hi ha partits que normalitzen aquest país donant aquesta opció i sense escletxes legals impossibles, ni projectes dilatats en el temps sine die.
Hi ha diversos partits de tot signe i color i ningú no els exigeix la unitat, en canvi a l'independentisme sí. Quin és el motiu real que nosaltres mateixos ens vulguem desnormalitzar?. No som nosaltres, però sí culpa nostra, és el jou que fa anys que patim de victimisme, aquest que cada cop anem trencant de la forma més irreverent, plausible i irrenunciable, però, ai las, hem de votar independència només si van units. I per què?
La unitat ja existeix. Si tothom que vol que sigui declarada unilateralment la independència al Parlament, fa costat i dóna suport a qualsevol de les dues opcions que a hores d'ara la pretenen, no hi ha cap dubte que el resultat serà esclatant. Qui se senti més atret per una de les opcions que treballi perquè aquesta sigui la més reeixida, i qui no, que ho faci per l'altra, però estar esperant que la unitat dels partit caigui del cel, quin sentit d'objectiu comú té? Ah, i aquell que pretengui que una de les candidatures sigui la més lletja o la que tingui el nas més llarg, aquell, si us plau, feu-lo fora de casa vostra i no el deixeu entrar mai més. Sumar vol dir treballar per allò que creus, no per allò en què no creus i vols destruir. Estem parlant de la independència del nostre país.
L'actitud d'aquells que no votaran cap d'aquestes candidatures i que es quedaran a casa, o votaran opcions clarament encaixistes que no volen la declaració si no hi ha unitat, és una coacció a l'independentisme, no a cap de les candidatures, no a cap persona que les encapçali, sinó a la independència d'aquest país. Sincerament, una coacció digna del millor dels patriotes espanyols.
Per tant, a tots i cadascun dels catalans que pretenguin que des del Parlament de Catalunya es declari la independència, els demano honestedat amb ells mateixos, per ser honestos col·lectivament. Per què m'he de quedar a casa o votar opcions que no pretenen la declaració d'independència del meu país? Per què? només hi trobo dues respostes possibles: Victimisme o espanyolisme.
Comentaris
Sr. Gracia, si fa l'esforç de llegir als lectors/comentaristes d'aquest mateix diari comprovara que la rao per exigir la unitat de l'independentis me no es el victimisme (ja nomes faltava aquesta!) sino el metode D'Hondt. Sort que ho diu un representant del venerat Cercle Catala de Negocis, sino, potser alguns "victimistes" s'emprenyarien. Per cert, despres de molt pensar, he trobat una tercera resposta al per que quedar-se a casa o votar a qui es vulgui: la llibertat.
No és només la llei d'Hondt. A mi és el que em preocupa menys. Hi ha dues raons de pes per a seguir intentant una coalició de partits polítics disposats a declarar unil·lateralment la independència de Catalunya al Parlament: 1) La campanya electoral no ha començat encara, i per moltes bones intencions que es prediquin, la gent no deixa de discutir qui te la culpa de què, qui és un venut i un traïdor, etc. Llegeixo blocs i comentaris que em fan venir basques. Què passarà quan la campanya estigui en el moment de màxima intensitat? De debò creiem que dues o tres forces polítiques amb les mateixes propostes, no es barallaran entre elles, enlloc de buscar el vot d'abstencionist es, desencantats d'altres partits, etc? i 2) La il·lusió de la gent en una força amb capacitat de fer el que proposen: Declarar la independència. Si matem la il·lusió, matem el projecte. Cal seguir treballant. I les bases dels diferents partits tenim molt a dir encara.
(excuseu però el contador de paraules no els funciana bé, pel que es veu)
... treballem i exigim-nos tots plegats.
Ho subscric. No s'ha d'ajuntar tot el què vagi embolicat amb bandera catalana. I a l'hora de les eleccions, qui tingui un projecte, que el presenti. Els electors decidiran.
Enric Llinars Valles (Llinars del Valles), em sembla que els vots abstencionistes no interessen a l'independentis me: farien pujar el nombre de vots necessaris per arribar al 3% (representacio parlamentaria).
UNIC JOAN LAPORTA DONARA L " INDEPENDENCIA AL PAIS . VISCA CATALUNYA LLIURE AMB JOAN LAPORTA.
WWW.MARC-SABATES.COM
Estic d'acord amb el Sr. Gràcia, autor de l'article. Efecivament, per què ha d'ésser tan decisiva la unitat entre els partits independentiste s, mentre que considerem normal la diversitat de partits unionistes? N'hi ha cinc, d'unionistes, amb llurs diferents matisos i diferent retòrica social. D'independentiste s, n'hi ha dos. Volem la independència? És a dir, volem que des del Parlament hom faci la Declaració d'Independència de la Nació Catalana? Doncs si és així, votem Reagrupament o Solidaritat Catalana, les dues forces que estan per la Declaració d'Independència. (Esquerra Republicana està accentuant la seva retòrica independentista, però no pot enganyar ja ningú. La Declaració d'Independència en la pròxima legislatura no figura entre les seves prioritats).
tenen raó, efectivament la unitat sempre es desitjable i mes amb la
llei electoral espanyola.
El que passa es que segons la opinió de molts de nosaltres, els
dirigents de SCI (altra cosa son els afiliats de bona fe) no es la
independència de Catalunya el que persegueixen, creiem que son (si mes
no) uns oportunistes que es volen aprofitar del moviment
independentista, per assegurar-se un protagonisme que no tenien o
havien perdut en els seus partits d'origen els uns, o en el seu club
l'altre.
No tenen estructura, no tenen programa, no tenen bases... i segons es
veu avui, tampoc poden ni omplir les seves llistes.
Com que no son "tontos", està clar que el que pretenien era
desmantellar Reagrupament (que SI esta ben estructurada) i aprofitar
el "ganxo" mediàtic de Laporta i Cia. Nosaltres a Reagrupament també
creiem que en Laporta podia ser un bon lider (i en Carretero li va
oferir encapçalar la candidatura) pro ell, o els seus "assessors" el
van aconsellar que seria fàcil "eliminar" Reagrupament i quedar-se la
seva infraestructura i organització.
Aquí es on tenen el seu GRAN ERROR..... som mes forts (i menys
ingenus) del que es pensaven. Nosaltres som generosos i podem "pactar"
fins i tot amb el diable.... pro com que som patriotes, la nostra
dignitat no ens la deixem trepitjar per ningú.
En Laporta ja es reincident. A les darreres eleccions del Barça, per
l'orgull de no voler pactar amb en Soriano, va fer president en
Rossell..... i el seu candidat va quedar últim!!!
SEGUIM AMB LES PORTES OBERTES
Alfons, jo estic amb Solidaritat Catalana, i no penso això del meu partit, com també t'haig de dir que tampoc ho penso de Reagrupament, respecto moltíssim la feina que esteu fent, i si el dia de les eleccions es poguèssin fer dos vots, el meu segon seria per vosaltres. La independència no ha de ser exclussiva d'un partit, és necessària per construir un país millor, de fet..., tots els partits del Parlament l'hauríen d'incloure.
Ànims i molta sort!!
Els meus arguments per defensar la NO unitat. Clar i català.
http://albert-vila-vil ar-solidari.blogspot.com/
Totes les opinions amb arguments mereixen respecte. La meva també.
Salut i Independència. Albert Vilà i Vilar.
Entenc el teu raonament però crec que has deixat de banda un factor important.
Si analitzem qualsevol resultat veurem que el vot en blanc més l'abstenció són opcions força importants des d'un punt de vista quantitatiu.
El vot en blanc és l'expressió de qui, malgrat ser partidari de la democràcia parlamentària i creure fermament en els partits, no troba una opció que el convenci.
L'abstenció ideològica és recolzada per una bona part de l'arc ideològic extraparlamenta ri i, més concretament, és la opció habitual del món llibertari.
Una candidatura unitària que es presentés defensant la independència fora vista per molts com una mena "pre-referèndum" i podria ser fàcilment acceptada per tots aquells que no donarien un vot a un partit concret però que estimen el seu país i estan convençuts que la independència és imprescindible.
Si afegim a Hond una part de l'abstenció ideològica i una part del vot en bl
Ho sento, això no conta bé els caràcters.
...
Si afegim a Hond una part de l'abstenció ideològica i una part del vot en blanc ens estem jugant una picosada d'escons.
Salut
Pere
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.