El Barça s’està movent amb rapidesa per executar la renovació de la seva plantilla. A pesar de l’oficial “No es farà res fins que acabi la Lliga”, algunes decisions ja estaven preses, i els deures, bastant avançats. I això ha fet possible presentar Henry dilluns i Toure dimarts, alhora que ahir es rebia el director esportiu del Roma per enllestir les negociacions sobre Chivu, i que continua l’estira-i-arronsa amb el Lió per Abidal.

Els fitxatges no amaguen un fracàs, però poden evitar repetir-lo. El Barça té una necessitat objectiva de refrescar la plantilla, reforçar els seus recursos en algunes posicions, incrementar la competència en altres, introduir-hi nova ambició. No treballar amb celeritat i eficàcia per resoldre aquesta necessitat seria negligència, per no dir incompetència. Després, amb una mica de perspectiva, podrem discutir si s’ha triat bé o no, si s’ha pagat massa o no, i si es dóna sortida a les baixes amb la mateixa eficàcia o no.

Però el que el barcelonisme faria bé d’estalviar-se, per higiene mental i per no perdre el temps i les il·lusions, són les paranoies d’uns quants, que ho posen tot sota sospita –el resultat del compte d’explotació, el fitxatge d’Henry i el que faci falta–, simplement perquè ja estan pensant en les eleccions del 2010 i, per tant, veuen l’actual vicepresident Ferran Soriano com l’enemic a combatre per terra, mar i aire.

Posar ombres al fitxatge d’Henry deu ser legítim, però és gratuït, per no dir trampós. Ja el voldrien d’altres pel seu talent, el gol, el sentit de club, l’ambició... Ningú gosa desqualificar-lo, però parlen de l’edat, de la lesió a l’esquena que ha tingut, del preu, del seu encaix tàctic... Tot són pegues per a un crac que fa un any va estar a punt de venir amb un consens general.

Si els 24 milions d’Henry són molts o pocs, ho sabrem pel rendiment, no abans. Els 24 d’Eto’o semblaven molts i no ho han estat. Ara se’n paguen 25 per Ribery, Hargreaves o Anderson, i 20 per Nani. Xevxenko (43) sí que està sortint car al Chelsea; com abans Saviola o Overmars (36) al Barça. Henry, ja ho veurem. De moment, és un fitxatge estel·lar i necessari.