Acollirem els immigrants en català, però no pas els catedràtics? Aquesta sí que és bona. Fa anys va esdevenir icona de la catalanofòbia la història d'un paleta d'Olot que per entrar a la brigada municipal havia de passar la prova de català, el famós nivell C. Aquell paleta va ser tan famós com ho ha estat últimament Manuel Nevot, de Fincas Nevot de Vilanova i la Geltrú, sancionat per no retolar en català. La llegenda de la persecució lingüística a Catalunya s'engrandeix ara amb el decret del conseller Josep Huguet, que pretén garantir que els nous professors universitaris sàpiguen la llengua del país. I l'enrenou, novament, ha estat notable.
Alguns dels que diuen aspirar a l'Estat propi, com el professor Xavier Sala i Martín, s'han mostrat absolutament indignat per la mesura del govern, pendent d'aprovació i objecte de matisos declaratius per part d'un altre conseller, Francesc Baltasar. Que els mitjans de comunicació que fomenten l'odi a Catalunya s'enganxin al decret Huguet com un argument espanyolista s'entén perfectament.
El que no m'entra al cap, però, és l'obsessió d'alguns contra qualsevol acció de l'executiu de torn. Són capaços de rebutjar mesures que van clarament a favor del país i de la llengua. Perquè tots sabem que cap savi mundial deixarà la universitat catalana per aquest decret. Del que estem parlant és bàsicament de professors vinguts fa molts anys de la resta de l'Estat espanyol i que encara no pronuncien a classe un sol mot en català.
Si anys enrere l'Ajuntament d'Olot demanava al paleta que certifiqués el domini del català, per què no se li ha de plantejar ara als catedràtics que arriben de nou? O és que vénen a Catalunya a oferir docència gratuïta? A més, pel que es veu, el decret no evitarà que cada universitat fixi les condicions d'acreditació del nivell de català dels seus professors. Per tant, la polèmica té menys motiu encara.
La rebequeria de Sala i Martín i d'altres em recorda la reacció contra la llei del cinema. Hi ha una mena de gent que diu que vol la independència però que demostra escassa visió i compromís amb el país. L'autoodi també és transversal.
































Comentaris
No hi estic d´acord. (i) Les universitats haurien de poder triar les seves polítiques de selecció de personal, com es fa a Anglaterra, Estats Units o Mèxic, que la Generalitat decideixi aquestes qüestions que afecten, vulguin o no, l´entrada de nous professors és una intrusió a l´autonomia universitària, (ii) l´exigència, amb tots els matisos, del nivell C farà que molts s´ho pensin, i si poden triar se´n vagin a una universitat no catalana. Tindrà un impacte negatiu a la captació de recursos humans de qualitat, com diu el rector de la Pompeu, (iii) L´insistència a la llengua de les classes vol dir que la Universitat catalana (i l´espanyola) és un batxillerat 2, sense cap ànim, ni intenció de fer recerca, amb classes "magistrals" gens participatives. Un model esgotat i caduc d´universitat
cal dir ben alt, clar i en català, que el bilingüisme que ens han imposat només als catalans (els castellans són monolingües) és el procés transitòri cap al monolingúisme en castellà. Als països catalans només hi hauria d'haver una llengua oficial, i una segona llengua no-oficial (castellà). Protegir el castellà fent-lo oficial enfront de l'atonyinat català no té altre objectiu que fer-lo desaparèixer a poc a poc, sense estridències. Per això quan el català vol agafar aire i demana molt correctament (democràticament) el seu dret a existir (que un alumne pugui fer classe en català) tot grinyola. Hem de tenir mala llet, o no farem res.
Para que surta el efecto si que se note el cuidao, ja veieu desprès de tres cents anys encara dura i, si els Catalans ni hi posem remei el sr Crusats tindrà raó
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.