La mesa del Parlament de Catalunya va admetre ahir a tràmit una iniciativa legislativa popular contra les corrides de toros i altres espectacles taurins, a excepció dels correbous. Perquè la iniciativa tiri endavant, els promotors hauran d’aconseguir 50.000 signatures. Abans també hauran de passar el control de la comissió integrada per tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tres catedràtics de dret constitucional i tres juristes, tots de prestigi reconegut. És a dir, que novament una qüestió polèmica, que compta amb moltes i sonades adhesions de la societat civil, només aconseguirà ser tractada al legislatiu català si passa el complicat filtre de la iniciativa parlamentària.

En la legislatura anterior, ERC i Iniciativa per Catalunya ja van presentar una proposició de llei per prohibir les corrides de toros que, finalment, no va ser aprovada. Ja llavors les entitats animalistes van presentar més de 400.000 firmes. L’objectiu –ara i aleshores– és acabar amb un costum cruel, que els defensors dels drets dels animals creuen que atempta també contra la sensibilitat de la població. A més, en el cas de Catalunya, la majoria de la població percep les corrides de toros com un costum aliè, en molts casos imposat com una tradició espanyola. El símbol mateix del toro ha esdevingut una marca utilitzada massa sovint en contraposició a una Espanya més plural, on Catalunya pugui sentir-se més còmoda.

No ens enganyem. A Catalunya hi ha hagut tradició taurina. Grans figures del catalanisme i, en especial, artistes de fa un segle, van disfrutar de l’espectacle en les importants places de toros de la Barcelona de l’època. Així i tot, els temps han canviat. La sensibilitat social, els símbols nacionals i el reconeixement dels drets dels animals han evolucionat. No té sentit avui en dia defensar un espectacle cruel invocant Hemingway. En tot cas, l’únic argument vàlid és que la majoria de la gent de Catalunya cregui que encara no ha arribat el moment de la prohibició definitiva. Per això és tan bona idea la iniciativa popular, perquè posarà en relleu el suport que una prohibició pot tenir al carrer. El Parlament, després, haurà d’actuar en conseqüència.