El Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que és el màxim òrgan decisori d’aquesta organització, va fer públic ahir íntegrament un informe sobre la situació de les llengües distintes del castellà a l’Estat espanyol. El document, fruit d’un exhaustiu treball de camp, és un sever advertiment al govern de Madrid sobre els seus incompliments respecte a les llengües que el 2001 es va comprometre a protegir i promocionar en ratificar, amb 9 anys de retard, la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. L’informe es refereix al català, el basc i el gallec; però també a l’aragonès i el català de la Franja, a l’amazic que es parla a Melilla, a l’àrab de Ceuta, al gallec de Castella i Lleó i al portuguès, usat encara a la localitat d’Olivenza (Badajoz). Sobre l’aragonès i el català d’Aragó, el comitè exigeix que es prenguin mesures per adoptar un marc jurídic de protecció i promoció, i sobre les altres llengües minoritàries, que se’n precisi l’estatus i, si escau, que es protegeixin i es promocionin com el català, el basc i el gallec.

Pel que fa a l’ensenyament del català, l’informe és demolidor. No només avala el model d’immersió lingüística com a mètode pedagògic més encertat per assegurar el coneixement del català i les altres llengües cooficials, sinó que advoca per un model “d’immersió total” generalitzable a tots els territoris de l’Estat amb més d’un idioma. És a dir, que el Consell d’Europa recomana que el model d’immersió català s’apliqui també al País Valencià i a les Illes Balears, territoris on sosté que l’Estat espanyol està vulnerant els seus compromisos amb la carta de les llengües en promocionar un ensenyament bilingüe. Els autors de l’informe, realitzat entre el 10 i el 14 de setembre del 2007, es queixen que l’administració no els ha facilitat prou informació al País Valencià i les Illes.

El govern espanyol hauria de rectificar moltes de les seves polítiques sobre la pluralitat lingüística de l’Estat. I tots aquells que periòdicament i sistemàticament qüestionen per terra, mar i aire el model català d’immersió amb els arguments més tronats, acientífics i antipluralistes, com ara els autors del famós Manifiesto, haurien de dedicar-se a una altra cosa.