Tres hipòtesis interessants. Primera: que es fes un referèndum per preguntar als ciutadans de Catalunya quina relació política volen que tinguem amb Espanya. Segona: que, tal com proposen alguns, entre els quals hi ha el president Maragall, s'oferís als ciutadans tres opcions: autonomia, federalisme o independència. Tercera: que la majoria escollís el federalisme. El primer inconvenient amb què topa aquesta triple i bella especulació és que l'Estat espanyol no permetrà mai que es faci un referèndum d'aquesta mena. Per actuar en això que en diuen l'estricta legalitat se suposa que el Parlament de Catalunya hauria d'aprovar la celebració del referèndum i el govern d'Espanya, autoritzar-la. Però és ben segur que cap govern espanyol mai no l'autoritzarà. Aleshores, ja hi serem pel tros: serà un referèndum il·legal. Ens diran que no té validesa i intervindrà la justícia –que ara, més que l'exèrcit, és la força de xoc de l'Estat per garantir la unitat d'Espanya–, que voldrà impedir l'ús de locals públics per a les votacions, etc. I ja sabem tot el que ve a darrere. Però seria interessant que la consulta es pogués celebrar, que les opcions fossin aquelles tres i que el federalisme fos la més votada. No pas perquè el federalisme sigui la solució del problema espanyol –o del problema ibèric, que diuen alguns encara més idealistes, que volen implicar Portugal en les nostres penalitats–, sinó perquè aleshores seria ben evident la ingènua absurditat de tot aquest plantejament. Seria poètic que els catalans es pronunciessin a favor del federalisme, seria una abraçada a l'aire, al no-res perquè resulta que a Espanya de federalistes de nom n'hi ha alguns, però de federalistes de fet no n'hi ha. Diuen –i és una obvietat– que per casar-se han de ser dos. Per federar-se també. Dos com a mínim. Un de sol es pot independitzar, si ho vol i té prou força per fer-ho. Però per federar-se han de ser dos o més. Amb qui es volen federar, els federalistes catalans? Una vella i pacífica idea del progressisme, massa bondadosa per la mala llet que corre per aquesta península.
Opinió
L'ESCAIRE
Una abraçada a l'aire
Altres articles de l'autor
- 01/02/2012 A la recerca d'un líder
- 31/01/2012 Aparcar pagant
Publicat a
- El Punt Barcelona 04-09-2010 Pàgina 10
- El Punt Comarques Gironines 04-09-2010 Pàgina 14
































Comentaris
Evidentíssim. Qualsevol analista normal miraria primer, qui fa cada una d'aquestes propostes. Un cop sabut això.... sobren les paraules.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.