L’endemà de la nevada, Joan Boada explica, a la seva manera i amb to desfiant, com se’n van resolent els efectes. Torna a carregar contra les elèctriques. Motius no en falten, però els governants haurien de perseguir les malifetes de les grans companyies tot l’any, no només quan es troben atrapats. És un deure dels governants obligar les grans empreses a fer un bon manteniment de les infraestructures d’interès general.

En lloc d’aquesta tasca preventiva –si la fan, és clar que és insuficient–, el secretari ens ofereix una gran dosi d’altivesa defensiva. Una actitud molt poc 2.0. Hem de suposar que el republicà Ernest Benach el censuraria, si ens creiem el missatge llançat pel president del Parlament hores després, en la presentació del seu llibre Política 2.0. Hi reivindica un canvi en la manera de fer política, un acostament honest al ciutadà, l’acceptació de la crítica i, sobretot, “parlar amb la gent en lloc de parlar a la gent”.

Impactada pel contrast, estic a punt de demanar a Benach que alliçoni Boada, ja que els seus partits governen junts. Però callo. Llegeixo que al Parlament ningú ha mogut un dit per acceptar la petició de l’alcalde d’Ascó, que vol explicar els seus arguments sobre el cementiri nuclear. La cambra que presideix Benach tampoc és 2.0.