Que, després de més de tres anys, els supervivents del Constitucional espanyol no hagin estat capaços de posar-se d’acord sobre l’Estatut de Catalunya, confirma que la sentència buscada no és simplement jurídica sinó profundament política i ideològica. Per això els costa tant posar-se d’acord: els uns fan costat al PSOE –que accepta un Estatut llimat i tatuat–, els altres pateixen, amb el PP, catalanofòbia.
El Constitucional és un òrgan polític que té el poder antidemocràtic de retocar i rebutjar allò que el poble ha decidit a les urnes. Democràticament parlant, això és una aberració. Els membres del tribunal no haurien d’haver acceptat de fer aquest paperot. Però ho han acceptat, per obediència deguda a qui els dóna i manté la feina.
Què passarà ara? Dues coses segures: a) algun dia (ells compten per quinquennis), hi haurà sentència, amb acord negatiu, sempre molt baix; b) La indignació democràtica anirà fent créixer l’independentisme català. Amb gent així, tenim molta sort. Gràcies.
Tancar la finestra 
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.