Plebiscits
Llegeixo que Joan Ridao diu a l’AVUI: “Cal convertir les eleccions catalanes en un referèndum sobre l’Estat de les autonomies”. No hi estic d’acord. Entenc que Ridao formula una desig estratègic: a Esquerra li convindria –li resultaria imprescindible– que les pròximes eleccions catalanes semblessin un plebiscit sobre una única qüestió. Però quan els ciutadans són cridats a les urnes, responen estrictament la pregunta que se’ls fa. Unes eleccions no poden ser mai un plebiscit sobre una única qüestió. Les eleccions i els referèndums serveixen per coses diferents i no s’han de confondre.

Convocar
Volem saber què pensen els catalans sobre l’Estat de les Autonomies o sobre la independència? Doncs convoquem un referèndum. És una qüestió prou important –no és com ha de quedar la Diagonal de Barcelona– per no haver-la d’interpretar a través d’uns resultats electorals en els quals sempre es barrejaran altres coses. És prou essencial per no delegar-ho en els nostres representants. Si creiem que s’ha de fer un plebiscit, fem un plebiscit, i no un succedani, un plebiscit disfressat. I estic convençut que en la pròxima legislatura caldrà cridar als catalans a les urnes en un d’aquests plebiscits essencials i decisius.

Eleccions
Unes eleccions no són mai un plebiscit sobre un únic tema. No hi ha una sola pregunta a respondre; hi ha uns representants i un govern per escollir. Per tant, s’hi barreja tot: el balanç de gestió, el programa econòmic, la solvència dels líders... Reduir totes aquestes preguntes a només una és enganyar l’elector. Les pròximes eleccions catalanes seran unes eleccions. I algun dia no gens llunyà hi haurà d’haver un plebiscit. Són dues coses diferents. Però estic d’acord amb Salvador Cardús: en l’agenda d’aquestes eleccions hi haurà més coses, però no hi pot deixar d’haver propostes clares sobre l’horitzó nacional de Catalunya.