El barcelonisme decidirà el pròxim 13 de juny qui rellevarà Joan Laporta. És alt, molt alt, el llistó que deixa l’encara president de la primera institució civil i esportiva d’aquest país. Tant com la temporada històrica que, sota el comandament tècnic i moral de Josep Guardiola, ha fet del Barça de les sis copes el millor equip del món. La decisió, que col·loca la celebració dels comicis fora de les competicions de Lliga i Champions –la campanya començaria cap al 24 de maig–, clarifica el panorama electoral i permet normalitzar el debat entre els precandidats ja oficialitzats (Godall, Ferrer, Benedito i Guixà) i els que puguin optar a ser-ho (Rosell).

En l’hora de la successió d’una presidència històrica, cal que el barcelonisme continuï estant a l’altura: en les competicions en marxa, però també en un procés electoral que ha de ser tan exemplar com el que va dur Laporta al capdavant del club el 2003, i que s’ha de preservar de tot risc de politització. I encara més si l’adéu de Laporta a la presidència blaugrana enllaça amb una possible candidatura a la Generalitat.