Ossama bin Laden, líder d’Al-Qaida, diu que Barack Obama, president dels Estats Units, “ha seguit el camí del seu predecessor, George W. Bush, perquè ha incrementat la rancúnia dels musulmans i dels que lluiten contra Amèrica”. La font –expliquen els diaris– és una gravació de la veu del tal Bin Laden que ha difós una web islamista. (De moment, no sabem com s’ho ha fet n’Obama per incrementar aquest odi musulmà, perquè n’Ossama no n’ha donat detalls, però tampoc m’imagino que els musulmans radicals siguin una mena de Dalai-lames.)

En fi. La notícia fa por, perquè ja sabem què passa quan un musulmà amic de n’Ossama veu incrementat el seu odi. Però suposo que el gremi de monologuistes televisius, que tantes proteïnes han extret de l’odi a Bush, potser s’ho ha pres amb més alegria que jo. És com si, de cop, Bin Laden fos el progre dels islàmics. Qualsevol dia ens mostrarà una gravació d’aquelles que fa i en lloc de tenir les clàssiques pedres afganeses al darrere hi tindrà la paret de totxos d’El Club de la Comedia. I a part del turbant, també durà ulleres de pasta. Ossama diu que Obama és tan repugnant com Bush. Uf!

El gremi de monologuistes es devia terroritzar quan van veure que Obama, tot i ser president del pèrfid imperi americà, queia bé. “Amb qui ens ficarem ara en els nostres monòlegs?”, devien dir. Perquè ni Castro, ni Pol Pot, ni els talibans van merèixer mai cap acudit seu. L’odi a Bush i per extensió als americans és l’odi que fa quedar bé a tot arreu. Va bé per lligar, per fer una xerrada en un club de lectura, per ser el rei d’un sopar de matrimonis dels que ravalegen, per fer un programa de ràdio que no molesti el poder... Però ara Ossama ha decretat la barra lliure per criticar Obama. No descarto que en senyal d’agraïment, tots ells –començant per Eva Hache– es converteixin de seguida a l’islam.