Hi ha incongruències que, pel fet de ser tals, no s’entenen, però tot i així s’agraeixen. Les ordenances de Barcelona no prohibeixen la nuesa, però la Guàrdia Urbana imposa multes als descamisats atenent conceptes com l’ofensa i la desobediència. Realment costa d’entendre, però vaja, tampoc està tan malament que es defensi un cert decòrum.

En un moment en què es debat obertament la possibilitat de prohibir la burca resultaria estrany que no hi hagués cap trava a caminar mig despullats pels carrers de la ciutat. De fet, als parcs temàtics no es permet que cadascú campi com vulgui i el centre de Barcelona no és gaire més que això, un parc temàtic, i per tant és just que s’hi apliquin les mateixes normes. I la gent en banyador a la platja.

Algú dirà que qüestionar la vestimenta és un primer pas d’una creixent pèrdua de llibertats, però potser no cal anar tan lluny. La idea és que la convivència demana el compliment de certs pactes amb l’objectiu de fer-nos la vida més agradable a tots. I res més.

Esclar que si m’ho demanen a mi, els propers a rebre haurien de ser els que arrosseguen els peus, els que escolten música pels altaveus cutres del mòbil i els que combinen trajos grisos amb sabates color merda d’oca.