Els impulsors de les plataformes sobiranistes que han brotat per tot el territori tenen una il·lusió i un retret comuns. Tots coincideixen a pensar que aquest país es mereix un present i un futur més justos. Que parin urnes, doncs. I tots es queixen igualment que la premsa ha silenciat, cada vegada més, la iniciativa. Angelets.

En aquesta segona fornada de consultes han definit conjuntament l’actitud dels mitjans de comunicació catalans com a “apagada informativa”. Ploms fosos. I per molt que clamen, la llum no torna. “Per què?”, pregunten amb insistència, encara estranyats, quan els cau un periodista a les mans. Bàsicament, senyors de les consultes, per tres factors coincidents. Que són el govern, les empreses i els professionals.

Al govern qui més pesa –que és el PSC– s’estima més que les votacions es facin de matinada i sense soroll. Perquè no els agraden i perquè no se n’assabentin a Madrid. Quant a les empreses que controlen la comunicació a Catalunya, no comparteixen la mateixa il·lusió ni els mateixos objectius que els organitzadors. Més aviat al contrari. Finalment, pel que fa als periodistes, la seva sensibilitat nacional és molt diferent de la que predomina en la societat. Una gran part s’ho miren amb indiferència o amb hostilitat.

Si el govern, les empreses i els professionals no volen que se’n parli, com no hi ha d’haver apagada? Una llanterna, sisplau!