Al món de l'empresa hi ha estrats. A baix de tot reparteixen almoina a treballadors que senten un respecte irrespectuós cap als patrons. Els patrons se'ls miren sense mirar-los als ulls, a través d'Excels amb dades creuades, igual com els treballadors es miren els patrons amb ressentiment o enveja o por.

Florentino Pérez és un patró model i un model de patró, però els seus treballadors de l'estrat inferior són estrelles mediàtiques mimades i lluny d'almoines. Com a empresa, un equip de futbol té peculiaritats. Els plans de negoci que funcionen a la construcció no necessàriament rutllen al futbol. El pedaç de marquèting que dissimula les xifres foscotes d'un mal exercici no serveix al futbol perquè a les xifres foscotes -vendre poques samarretes o entrades, perdre ingressos de la tele o dels traspassos- s'hi afegeix la càrrega verinosa d'editorials inclements i de la reacció aproximadament espontània dels socis del club en forma de mocadorada o crits de "dimissió, dimissió". El patró d'una empresa de la construcció intueixo que no toleraria que un treballador li cridés "fot el camp" a la llotja. Segurament prendria nota del número i l'endemà li faria la liquidació i llestos.

Quan Van Gaal va tornar al Barça en una de les singularitats més delirants de Joan Gaspart (empresari), el raonament per repescar-lo era resultadista: ell va guanyar títols, ergo si ell torna guanyarem títols. És la regla de tres més senzilla, però aplicar-la en contextos complexos denota un cert excés de confiança.

De veritat: s'ha sobrevalorat el poder del Powerpoint. Una cosa és muntar una exposició empresarial en una convenció/dinar en què cada cobert val 400 euros, projectar uns Powerpoints acompanyats de retòrica mercadotècnica i una altra cosa és creure-s'ho. Errors: creure's que la retòrica farà que la pilota entri a la porteria; que el millor entrenador és el president capitalista i que el millor jugador és el venedor agressiu i individualista i sense escrúpols, allò tan liberal que resa que la suma dels avenços individuals implica la suma del bé comú. Doncs si no hi ha algú que ho reguli (un entrenador) l'empresa pot patir una greu crisi. O derrota. O ambdues coses.