Em cau a les mans un díptic de propaganda sobre la consulta de la Diagonal amb unes paraules de l’alcalde, Jordi Hereu. Allà on posa Diagonal, llegeixin Catalunya: “Farem un procés inèdit. Un gran procés de participació per decidir quina Diagonal desitgem construir la propera dècada, la Diagonal del segle XXI”. Es tracta del dret a decidir el futur, aquesta és la qüestió, i serveix tant per a un carrer com per a una nació, perquè el dret a decidir no és un objectiu, com a vegades erròniament plantegen alguns sobiranistes, sinó simplement un mètode democràtic perquè la gent decideixi com vol viure en el futur. Però s’ha de fer bé.

En teoria la consulta de la Diagonal havia ser un exercici de participació internàutic simpàtic i sobretot una magnífica operació de propaganda a favor de Jordi Hereu, però les nombroses errades del procés l’estan convertint en un vodevil amb olor de tupinada que pot acabar com un plebiscit sobre la gestió de l’alcalde. A la consulta es pregunta per un carrer, no per Hereu, però molta gent pot votar amb ànim de censurar-lo. Del resultat d’aquesta consulta en depèn en bona part el futur de l’actual bipartit que governa el consistori: si guanya l’opció C, la de deixar-ho tot igual, serà una clara desautorització per a Hereu i el seu equip.

També és probable que hi hagi polèmica si la participació acaba sent baixa, com fins ara. Aquí serà interessant veure si apliquen el mateix criteri sobre la Diagonal aquells que consideren que un 20% de participació a les consultes sobiranistes és insuficient. Com més baixa, més importància tindrà aquest 20%. Sobretot quan estem parlant d’una consulta, la de la Diagonal, amb un pressupost de 3 milions d’euros i a la qual l’Ajuntament hi ha destinat 326 funcionaris alliberats, s’han contractat expressament 238 treballadors i hi ha mobilitzats 114 informadors al carrer. Tot un luxe.